Parla Catalana

▶️ Hi ha diferents casos en els quals podem fer servir el pronom en per substituir un element de l'oració o de la conversa. Aquest pronom està molt relacionat amb la preposició de . Tot seguit, t'explicaré els més comuns i que més joc donen a la nostra parla. Comprovaràs que no és tan difícil fer-lo servir. Som-hi 💪🏼 ▶️ Fem servir en per substituir un sintagma nominal no definit en funció de complement directe ( CD ). Pot ser un nom, un sintagma nominal sencer o només el seu nucli. Ara veuràs cada oració segons les seves formes possibles. Fixa-t'hi que quan fem servir en i, tot i això, esmentem allò que havíem substituït, hem de posar-hi la preposició de . Ara ho veuràs tot plegat. 🔹  Substitució d'un nom no definit. Necessites fulls ?  No, en tinc tres. No,  en  tinc tres de fulls . Tens gana ? No en tinc gens. No  en  tinc gens de gana . Volia taronges , però no n ’he trobades. Volia  taronges , però no  n ’he trobades de taronges ...

▶️ Els pronoms febles substitueixen complements de l'oració. Són complements esmentats abans o implícits, que sense necessitat de tornar-los a dir els podem representar per mitjà del pronom feble. De vegades es poden combinar més d'un pronom alhora. 🔹Els pronoms febles van sempre darrere del verb quan és imperatiu, infinitiu o gerundi. Porteu - lo a casa (imperatiu) Després de saludar - les (infinitiu) Regalant - li de tot (gerundi) 🔹Es posen davant del verb en la resta de casos de verbs simples i davant dels  temps compostos . Li diré que vingui. No ho sabíem . T ' hauria conegut si m ' haguessis saludat . 🔹Es poden posar davant o darrere de les perífrasis verbals . No la podrem veure . No podrem veure - la . Ho van dir . Van dir - ho . ▶️ Segons quina sigui la seva posició, poden variar la seva forma. 🔹Les formes plenes (me, te, se, lo, la, nos, vos, los i ne) se situen darrere de verb acabat en cons...

Per causa de la interferència del castellà, a vegades se senten estructures gramaticals fora de lloc i que fan lleig.  Repassem-ne algunes i com evitar-les per dignificar la nostra llengua.  L'ús de 'ser' i 'estar'   A vegades sentim que alguns diuen:  On estàs?❌ On estan les claus?❌ El pastís està bo.❌ El meu pare està calb.❌ Tots aquests usos són antinaturals en català. Hauríem de dir: On ets?✅ On són les claus?✅ El pastís és bo✅ El meu pare és calb✅ Dues idees senzilles per saber quan usar ser són: si ens referim a una simple localització d'una persona o d'una cosa, fem servir ser ; també si ens referim a una qualitat permanent. Compareu aquestes idees amb les frases anteriors. Més exemples: Demà no serem al sopar✅ On és el Jordi?✅ És bona aquesta cervesa, m'agrada!✅ La Joana és una mica boja✅ Si en vols més informació, entra aquí .  Usos incorrectes del verb 'donar'  En català no fem servir 'donar' de les següents maneres: Dona-li al...

Tristament, a les zones de Catalunya on hi ha més presència del castellà se sent dir ' programón ', ' problemón ', ' temazo ', etc. Però en català tenim formes molt productives de fer els augmentatius. D'aquesta manera, la nostra parla no sonarà lletja. ▶️ Augmentatius , són tres terminacions anomenades sufixos . 🔹 às , assa , assos , asses (s'aplica a noms i alguns adjectius): programàs, planàs, cabellàs, puntàs, partidàs, discàs, ullàs, problemàs, temàs, cotxàs, bonàs, gossàs, gatàs, veuassa, cassasa, portassa, etc.  🔹 ot , ota , ots , otes (s'aplica a noms i alguns adjectius): ocellot, tristot, cullerot, braçot, marranot, manota, bestiota, pedrota, tacota, etc. 🔹 arro , arra , arros , arres (s'aplica només a alguns noms): cotxarro, veuarra, cagarro, etc. ▶️ Amb un efecte similar tenim un superlatiu: 🔹 íssim, íssima (s'aplica a adjectius i adverbis): guapíssim, altíssim, baixíssim, boníssim, dolentíssim, conegudíssim, tardíssim, llu...

Conèixer com funciona la llengua que parles t'ajudarà a entendre-la i podràs saber per què parlem així o aixà, o si hi ha algun costum lingüístic que cal modificar. INFINITIUS 🔹Alguns verbs infinitius tenen dues formes vàlides que se solen acceptar en qualsevol registre. caber/cabre caler/caldre doler/doldre tenir/tindre (i derivats: obtenir/obtindre, mantenir/mantindre, etc) venir/vindre (i derivats: sobrevenir/sobrevindre, intervenir/intervindre, etc) valer/valdre (i derivats: equival/equivaldre, prevaler/prevaldre) ser/ésser (en aquest cas, tot i que com a verbs són vàlides les dues formes, s'acostuma a fer servir  ser  com a verb i  ésser  només com a nom , per exemple,  éssers vius ,  éssers humans , etc) 🔹De vegades, però, alguns infinitius presenten formes diferents acabades en  -guer  que s'acostumen a evitar en registres formals. cabre o caber/capiguer caldre o caler/calguer ésser o ser/siguer haver/haguer poder/poguer saber/sapiguer v...

Aquests són els principals fenòmens fonètics que podem trobar en la llengua catalana. Elisió L’elisió és un fenomen fonètic que consisteix en no pronunciar una vocal àtona quan està en contacte amb un altre vocal, ja sigui tònica o àtona. 🔹 Normalment, les vocals de dos mots en contacte tendeixen a reduir-se a una sola: quin(a) estampa > quin’estampa agafa (e)l teu > agafa’l teu què (e)n vols? > qu’en vols ferro (o)xidat > ferr’oxidat vi (i)mportat > v’importat 🔹 Quan una vocal neutra està en contacte amb un altre vocal, ja sigui tònica o àtona, es perd la neutra i es conserva l’altra. quin(a) hor(a) és? > quin’or’és qu(e) és bonic! > qu’és bonic! mitj(a) hora > mitj’hora fer (e)l préssec > f’el préssec algú (e)t visita > algu’t visita 🔹 Las elisions només és marquen ortogràficament amb l’ apòstrof en el cas de l’ article , la preposició de i els pronoms febles . L’Eva té un llibre d’història que m’agrada Sinalefa La sinalefa consisteix en enllaçar l...

CONTRACCIONS ▶️ Les contraccions són el resultat de la unió de dos mots en un de sol, que tindrà menys lletres que els dos mots originaris junts. Les preposicions que es poden contreure amb articles definits són les següents: a+el AL   a+els ALS de+el DEL de+els DELS per+el PEL per+els PELS per a+el PER AL per+els PER ALS Com a curiositat, la paraula casa també es pot contreure si es troba amb els articles el , els i el personal en . ca+el CAL Anem a cal sogre ca+els CALS Venim de cals avis ca+en CAN Allà és can Pere DIÈRESI ▶️ La dièresi són dos puntets col·locats a sobre de la i o de la u . Aquest signe pot indicar dues coses. 🔹Que cal pronunciar la u quan es troba entre  g o q i una vocal. Per exemple, en pastanagues no es pronuncia, però en llengües sí.  🔹Que no hi ha diftong entre una i o u i una vocal, per tant seran de síl·labes diferents. fei-na ca-fe-ï-na En aquest cas, la dièresi no busca marcar la síl·laba tònica (amb més força), sinó que indica que l...

En català tenim un bon grapat d' interjeccions molt típiques i genuïnes. Per exemple: ▶️  Adeu-siau 🔹 Expressió de comiat formal, d'una forma antiga de  a Déu sigueu.  Era una forma de desitjar la protecció de Déu a qui acomiadaves. ▶️ Aire 🔹La fem servir per desitjar que algú se'n vagi. A vegades es completa dient: aire, que vol dir vent! No et vull veure més, aire! Aquí fas nosa, aire! ▶️ Apa (àpala, àpali) 🔹Serveix per a excitar a moure's o a augmentar l'activitat. Apa, que ens n'anem. Apa, a córrer, que farem tard. Apa, que el dinar ja és a taula. 🔹 També serveix per mostrar reticència a fer una acció. Ara no ho vull fer, apa! ▶️ Arruix 🔹Es fa servir per foragitar el bestiar, tot i que sovint s'usa per a les persones, per allunyar-les de nosaltres. Ves-te'n d'aquí, arruix! ▶️ Au 🔹 Serveix per incitar a l'execució ràpida d'una acció. Au, a casa tots! Au, aneu a jugar. Au, menja! ▶️ Ca 🔹Amb aquesta interjecció desmentim alguna cosa...

Hi ha diferents maneres de preguntar en català i diferents mots que poden actuar com a elements interrogatius i exclamatius. Aquests mots serveixen, o bé per a preguntar directament o indirectament per alguna cosa o persona, o bé per a fer-ne una admiració. Són paraules que poden tenir diferents funcions, com a pronom (substitueix alguna cosa implícita), conjunció (simple nexe), adjectiu (modifica un substantiu ) i adverbi (modifica un adjectiu, verb o un altre adverbi). INTERROGATIUS ▶️ El pronom interrogatiu  què . Aquest pronom equival a quina cosa .  Què has fet ara? A què es dedica? 🔹Amb la preposició per ( per què ), preguntem per quina raó . Per què has anat sol? Per què tens mal aspecte? ▶️ La conjunció que . Aquesta conjunció pot aparèixer en preguntes que comencen amb alguns determinants , pronoms, verbs o adverbis. En aquest cas, l'entonació de la pregunta canvia. La moto és teva? Que la moto és teva? (Amb determinant article definit ) Aquest jers...

Els pronoms relatius poden ser simples i invariables ( que , què , qui ,  on ) o compostos i variables ( el qual , la qual , els quals , les quals ). ▶️ El pronom que  pot complir la funció de subjecte , de complement directe o de complement circumstancial (amb matís temporal). No va mai precedit de cap preposició . Designa tant persones com coses. Els viatgers que (subjecte) no duien bitllet van baixar a la primera estació. No sé res del noi que (CD) trobàvem pel parc. Els dies que (CC) tenim exàmens anem atrafegats. ❗No hem de confondre el pronom relatiu que amb la conjunció subordinant que . Són la mateixa paraula, però amb funcions diferents, tot i que totes dues apareixen en oracions subordinades. Per saber diferenciar-lo només cal provar a substituir-lo per el qual , la qual , els quals o les quals . Si l'oració manté el significat, és pronom relatiu, si no el manté, és conjunció subordinant. Els viatgers que/els quals no duien bitllet van baixar a la primera e...

La gramàtica bàsica del català explicada d'una forma senzilla i amena. No en tinguis por! Fes-hi una ullada! 💪🏼😊🧐 ▶️  noms ▶️  adjectius ▶️  determinants 🔹 determinants articles definits 🔹 determinants demostratius 🔹 determinants possessius 🔹 determinants indefinits 🔹 determinants numerals 🔹 determinants quantitatius ▶️  verbs (persona, nombre, temps, mode, aspecte, temps verbals, forma, conjugacions, infinitiu, gerundi i participi) 🔹 peculiaritats d'alguns verbs 🔹 el copulatiu i els quasicopulatius 🔹 els predicatius (transitius, intransitius, impersonals, pronominals reflexius i recíprocs) ▶️  temps compostos i perífrasis verbals ▶️  pronoms  🔹 pronoms forts 🔹 pronoms febles 🔹 pronom feble ho 🔹 pronom feble en 🔹 pronom feble hi 🔹 pronoms demostratius 🔹 pronoms indefinits 🔹 pronoms relatius ▶️  preposicions ▶️  adverbis 🔹 adverbis de manera 🔹 adverbis de lloc 🔹 adverbis de temps 🔹 adverbis d'aspecte 🔹 adverbis d...

▶️ Segons on sigui la síl·laba tònica d'una paraula, és a dir, on es fa la força, en podem diferenciar tres tipus que poden o no portar accent gràfic. agudes la tònica és l'última síl·laba: calaix, estil, feroç, arròs, romà, veí, Berlín... s’accentuen quan acaben en  a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in planes la tònica és la penúltima síl·laba: casa, divorci, fenomen, home, àngel, conèixer... s’accentuen quan no acaben en  a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in esdrúixoles la tònica és l'antepenúltima síl·laba: càlida, gràcia, Júpiter, mútua, química, mètrica... s'accentuen sempre ❗Ves amb compte amb les paraules que acaben en –ia .  Recorda que la combinació d’una i (precedida d’una consonant) seguida d’una a no fa diftong, per tant, són dues síl·labes: ci + a . Per això tenim Maria (tres síl·labes, no s'accentua perquè acaba en vocal), farmàcia (quatre síl·labes, s'accentua perquè és esdrúixola), etc. ▶️ Ara recorda aquestes pautes per saber com...