Contraccions, dièresi, guionet i apostrofació

CONTRACCIONS

▶️ Les contraccions són el resultat de la unió de dos mots en un de sol, que tindrà menys lletres que els dos mots originaris junts.

Les preposicions que es poden contreure són les següents:

a+el AL  

a+els ALS


de+el DEL

de+els DELS


per+el PEL

per+els PELS


per a+el PER AL

per+els PER ALS


Com a curiositat, la paraula casa també es pot contreure si es troba amb els articles el, els i el personal en.

ca+el CAL Anem a cal sogre

ca+els CALS Venim de cals avis

ca+en CAN Allà és can Pere


DIÈRESI

▶️ La dièresi són dos puntets col·locats a sobre de la i o de la u. Aquest signe pot indicar dues coses.

🔹Que cal pronunciar la u quan es troba entre g o q i una vocal. Per exemple, en pastanagues no es pronuncia, però en llengües sí. 

🔹Que no hi ha diftong entre una i o u i una vocal, per tant seran de síl·labes diferents.

fei-na

ca-fe-ï-na

En aquest cas, la dièresi no buscar marcar la síl·laba tònica (amb més força), sinó que indica que les dues vocals s'han de pronunciar de forma separada. Això sí, com a regla tenim que en cap verb infinitiu, gerundi, futur o condicional es pot posar aquest signe. Tampoc als mots derivats de prefixació o compostos, com antiincendis, coincident o contraindicació. Tampoc en els acabats en -isme o -ista, com egoisme o altruista (n'hi ha dues excepcions: proïsme i lluïsme).

Si vols, aquí trobaràs una llista amb els principals mots que s'han d'escriure amb dièresi.


GUIONET

▶️ Aquest signe és una mica complex. De fet, ni en Pompeu Fabra se'n sortia. 

Podem dir que la majoria de compostos i de mots que es formen amb prefix s'escriuen sense guionet, com fisicoquímic, sociocultural, exmilionari, neorural, corresponsable, ultraconservador, superemotiu, etc). Aquests són també el més utilitzats, encara rai.

Ara bé, el posem en alguns casos:

🔹En compostos que repeteixen un so, sobretot si és onomatopeic.

bum-bum, nyigui-nyogui, poti-poti, xino-xano, xup-xup, etc

🔹Quan el primer element (o el segon) acaba en vocal i el segon (o el tercer) acaba en r, s, x.

escura-ximeneis, cul-de-sac, barba-roig, etc

🔹Si el compost pot dificultar o alterar la lectura dels components.

pit-roig, estira-i-arronsa, mira'm-i-no-em-toquis, passa-que-t'he-vist, etc

🔹Si el primer element porta accent gràfic.

pèl-roig, ciència-ficció, etc

Ara per ara, molts continuem pregant perquè la normativa permeti que Déu-n'hi-do es pugui escriure deunidó. Mentrestant, en registres informals ho farem ✊

🔹En alguns numerals cardinals i ordinals.

vint-i-un, vint-i-setè, etc

🔹En el compostos que són un punt cardinal.

nord-americà, nord-est, sud-coreà, sud-africà, etc

🔹Si el prefix o el sufix precedeix majúscules, xifres o símbols.

anti-UE, goma-2, etc

Segons la normativa actual, els conceptes especialitzats que formen un concepte propi amb el prefix no han de portar guionet, con la no-violència, el no-res, etc. A més, el guionet és optatiu si evita confusions, com co-rector (diferent de corrector), ex-portador (diferent d'exportador), etc.


APOSTROFACIÓ

En aquest cas tenim una sèrie d'articles d'Optimot en què s'explica perfectament. Per tant, com que no ho puc millorar, ho deixo tal com està 😌



PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bon Dia

Bona Nit

abans / avanç / avenç

Llista de locucions i frases fetes

Com es fa l'imperatiu en català?