Parla Catalana

Les més comunes són les següents, amb els seus derivats: al·legoria al·leluia al·legar al·licient al·locució al·ludir al·lucinar al·luvió anul·lar apel·lació aquarel·la bèl·lic Brussel·les cal·ligrafia cancel·lar capil·lar caramel·litzar caravel·la cavil·lar cel·la circumval·lació cèl·lula col·laborar col·lapse col·lecció col·lega col·legi col·lisió col·locar col·loqui constel·lació coral·lí cristal·lí damisel·la destil·lar el·lipsi estel·lar excel·lent expel·lir fal·laç fal·lible fil·loxera flagel·lador fumarel·la gàl·lic gal·linaci goril·la hel·lènic idil·li il·lació il·legal il·legítim il·lícit il·limitat il·lògic il·luminar il·lús il·lustrar imbecil·litat instal·lar intel·lectual intel·lecte intel·ligent intel·ligència interpel·lar libèl·lula mal·leable maxil·lar medul·la metàl·lic mil·lenari mil·lèsim miscel·lània mol·lusc nul·la oscil·lar pal·liar pàl·lid paral·lel parcel·la pel·lícula pol·len pol·lució procel·lós pul·lular pupil·la pusil·lànime putxinel·li rebel·lia reco...

REVIFAMOTS ▶️ Tant parar com aturar comparteixen el seu significat principal: impedir de continuar un moviment o una acció. Com a substantius tenim parada i aturada . Aturar el tenim documentat des del segle XII i ve del llatí atturare . El castellà tan sols usa parar , per tant, aturar recula.

REVIFAMOTS ▶️ Bellugar vol dir 'fer moure alguna cosa desplaçant-la lleugerament', i es fa servir sovint amb les parts del cos. També en altres contextos és adient, com quan parlem de fulles que es belluguen , o d'un nen que es belluga massa, és a dir, que no para quiet. Però moure s'està menjant aquests matisos de bellugar que enriqueixen la nostra parla. Això passa sobretot perquè en castellà només hi ha mover .

REVIFAMOTS ▶️ Durant segles el català tan sols feia servir cercar , del llatí circare , fins que a partir del segle XVI el castellà buscar hi va conviure. Avui dia cercar pateix en la parla de carrer, mentre que al món informàtic és encara molt viu. El substantiu és cerca , que si té a veure amb una investigació es transforma en recerca . 

REVIFAMOTS ▶️ El mot dèria no té un equivalent exacte en castellà. Podríem agafar idea fixa , mania i obsessió , barrejar-ho tot i ja tindríem el significat de dèria . És probable que el seu origen tingui relació amb idea en l’accepció de ‘preocupació, mania’, amb una possible influència d’algun altre mot desconegut. És de creació força recent, de fa un parell de segles. 

REVIFAMOTS ▶️ Entre finals del segle XVII i principis del XVIII tenim documentades dues paraules sinònimes: encarcarat i rígid . No podem dir amb precisió l'origen de encarcarat , potser ve de enarquerat i enarcat , que vol dir 'corbat en forma d'arc'. La rigidesa que denota encarcarat podria té a veure amb la d'un arc tens, però no ho sabem pas. A partir d'aquí ha adquirit diversos significats relacionats amb la qualitat de rígid, sigui literal o figurat.

REVIFAMOTS ▶️ Ja al segle XII es feia servir endreçar , però amb el significat de 'fer-se justícia', del llatí  drectiare , que té a veure amb 'posar dret'. Més endavant va adquirir el significat actual, que és el mateix que una de les accepcions de ordenar , la que diu 'posar en ordre'. Com que el castellà només usa ordenar , endreçar pateix.

REVIFAMOTS ▶️ Quan enllestim una cosa, l'acabem de preparar, la terminem, la rematem. És a dir, la deixem llesta. Enllestir està documentat des del segle XV. 

REVIFAMOTS ▶️ Un entrebanc és senzillament una 'nosa, destorb, obstacle'. Sovint la paraula problema bandeja entrebanc , que ve de entrebancar , una derivació de entravar i travar 'posar traves, obstacles', documentat per primer cop a principis del segle XIX.

REVIFAMOTS ▶️ Un sinònim de raquític , paraula que es fa servir abusivament, és escanyolit , amb el sentit de 'persona molt prima'. També tenim el verb escanyolir-se  'fer-se escanyolit'.

REVIFAMOTS ▶️ Escapolir-se ve del llatí excapulare , i és una derivació de escàpol 'lliure'. El seu ús és força recent, segurament per influència de l'italià scapolo . Escapolir-se es pot fer servir amb el sentit de 'fugir dissimuladament' o com a equivalent del castellà escaquearse .

REVIFAMOTS ▶️  Escarxofar-se significa 'posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat'. Ve de escarxofa i té com a equivalent arrepapar-se , que ve de pap , 'part compresa entre la barba i el coll'. 

REVIFAMOTS ▶️ Sembla que el català va copiar horroritzar del castellà horrorizar a principis del segle XIX. En canvi, esgarrifar el tenim com a mínim des del segle XVI. És d'origen incert, potser ve de grifar , que a les Balears vol dir 'frissar, sentir impaciència o neguit'. Ara té el significat de 'estremir, horripilar'. També podria venir de calfred > escarrifar > esgarrifar . No ho sabem segur. El substantiu és esgarrifança i l'adjectiu,  esgarrifós . 

REVIFAMOTS ▶️ Des de fa molts segles fem servir tant feble com dèbil , i tant feblesa com debilitat . Feble ja s'escrivia al segle XIII, del llatí flebilis . També s'usava la variant frèvol , en desús. El castellà ha imposat darrerament dèbil , l'únic mot dels dos que fa servir.

REVIFAMOTS ▶️ Tant feixuc com pesat volen dir 'que fa sentir el seu pes', i poden tenir un significat literal o figurat. Feixuc ve de feix , del llatí fascis , documentat des del segle XII. Pesat ve de pesar , documentat des del segle XIV. Com que el castellà només té pesado , feixuc pateix actualment.

REVIFAMOTS ▶️ El verb impacientar-se , que és del tot català, perjudica clarament frisar , que té a veure amb 'impacientar-se vivament'. El castellà no té res similar, cosa que també fa mal a la seva supervivència. Frisar ve del llatí frictiare 'estremir-se de fred', que va derivar a 'estremir-se d'impaciència'. Una persona que acostuma a frisar (molt impacient) és frisós -  frisosa . Sovint frisar es pronuncia amb essa sorda, frissar .

REVIFAMOTS ▶️ Maldecap és una contracció de mal i cap , amb el significat de 'preocupació' en diferents contextos. Amb cap també tenim cabòria , que és una 'preocupació sense fonament'. I la inquietud que produeix un problema la podem anomenar neguit , documentat ja a mitjans del segle XVII i que deriva de iniquitat . Així que, si sentim neguit , estem neguitosos . 

REVIFAMOTS ▶️ Trampa és un mot català força antic, documentat per primera vegada al segle XVI. Però parany ja apareix dos segles abans en un document de l'Arxiu de la Corona d'Aragó amb el mateix significat. Com que el castellà fa servir només trampa , parany es pot perdre.

REVIFAMOTS ▶️ No fa gaire, les coses no s'oxidaven mai, sinó que es rovellaven . Quan una cosa es rovella , té rovell , que és la capa d'òxid que es forma en alguns metalls per culpa de la humitat. Amb el pas del temps, rovellar va adquirir el significat de perdre agilitat, sigui física o mental. Com que el castellà fa servir oxidar , que ve del francès, i el català l'ha copiat modernament, rovellar perilla.

REVIFAMOTS ▶️ Tant firmar com signar són dos mots molt antics agafats directament del llatí. Però com que firmar es diu igual en castellà, signar perd pistonada. També firma té el seu equivalent en signatura .