augmentatius

Tristament, a les zones de Catalunya on hi ha més presència del castellà se sent dir 'programón', 'problemón', 'temazo', etc. Però en català tenim formes molt productives de fer els augmentatius. D'aquesta manera, la nostra parla no sonarà lletja.

▶️ Augmentatius, són tres tipus de terminacions anomenades sufixos.

🔹 às, assa, assos, asses (s'aplica a noms i alguns adjectius):

programàs, puntàs, partidàs, discàs, ullàs, problemàs, temàs, cotxàs, bonàs, gossàs, gatàs, veuassa, cassasa, portassa, etc. 

🔹ot, ota, ots, otes (s'aplica a noms i alguns adjectius):

ocellot, tristot, cullerot, braçot, marranot, manota, bestiota, pedrota, etc.

🔹arro, arra, arros, arres (s'aplica només a alguns noms; és menys productiu):

cotxarro, veuarra, cagarro, etc.

▶️ Algunes paraules poden rebre l'augmentatiu de diferents formes. Per exemple: 

cotxàs/cotxarro
manassa/manota
veuassa/veuarra 

🔹El parlant s'adonarà per si sol de la conveniència de fer servir una forma o una altra, i si una paraula pot rebre un augmentatiu o no, perquè veurà que queda bé o malament. Per exemple:

ràdio > radiassa? radiarra? radiota? (potser radiota sona millor 🤔)

ordinador > ordinadoràs? ordinadorarro? ordinadorot? (deixem-ho en ordinador gros o "quin ordinador, mare meva!")

No sempre queda bé un augmentatiu (en castellà passa igual), i no hem d'abusar-ne (en castellà se n'abusa). Dit això, de vegades el fet que no quedi bé un augmentatiu és degut simplement al seu poc ús en una paraula concreta, cosa que fa que la nostra oïda la rebi amb disgust. En realitat, els diferents augmentatius estan preparats per utilitzar-se en una ampla varietat de vocabulari. 

❗En castellà s'acostuma a fer servir azo, no només com augmentiu, sinó per expressar una acció sobtada, brusca. Per exemple: dar un bastonazo, pelotazo, garrotazo, codazo, manotazo, latigazo, escopetazoportazo, volantazo etc. En aquests casos, en què no descrivim una cosa grossa o impactant, sinó que parlem d'una acció, en català NO fem servir cap augmentatiu, sinó el sufix ada. Per exemple:

bastonazo > bastonada

pelotazo > pilotada

garrotazo > garrotada

codazo > colçada

manotazo > manotada

latigazo > fuetada

escopetazo > escopetada

brochazo > brotxada

frenazo > frenada

lametazos > llepada

navajazo > navallada

pinchazo > puntxada

manguerazo > aiguada

carpetazo > carpetada

🔹Per tant, diferenciem, per exemple:

manassa o manota > mà grossa
manotada > cop amb la mà

pilotassa > pilota grossa
pilotada > cop fort amb una pilota

🔹De vegades, però, és recomanable fer servir altres fórmules. Per exemple:

pantallazo > fer una captura de pantalla (i no una pantallada)

flechazo > amor a primera vista, fiblada d'amor, amor sobtat, etc (i no fletxada)

portazo > cop de porta (i no portada)

volantazo > cop de volant (i no volantada)

cabezazo > cop de cap (i no capada)

martillazo > cop de martell (i no martellada)

porrazo > cop de porra (i no porrada)

pistoletazo > tret de sortida (i no pistolada)

❗ És lleig i antinatural el sufix asso, que ve de la pronunciació catalana de azo. Per exemple: punyetasso, manguerasso, portasso, volantasso, etc.

🔹 També l'augmentatiu castellà ón pot referir-se a una acció concreta o a un estat. En aquest cas, també el sufix català ada seria equivalent. Per exemple:

apretón (de manos) > encaixada

refregón > refregada

remojón > remullada

reventón > rebentada

tirón > estirada 

colocón > col·locada, flipada

subidón > col·locada, flipada, enfilada

❗També hem de tenir en compte que no hi ha necessitat de copiar qualsevol forma castellana de dir les coses i intentar fer un equivalent en català. Cada llengua té la seva manera i personalitat pròpia, i si parlem català hem de respectar els seus trets característics per tal de transmitir naturalidad i que soni bé el que diem. 

PARLA CATALANA