Curiositats del català

▶️ El català és una llengua romànica, és a dir,  que deriva del llatí. Entre els segles VII i VIII la llengua parlada ja no es podia dir que fos llatí, i al segle IX tothom tenia consciència que parlava una llengua diferent. La llengua oral seria el català i l'escrita i culta seria el llatí clàssic, present entre escriptors i eclesiàstics. El català va començar a escriure's i en consten registres del segle XI en forma de juraments feudals.

▶️ El nom de Catalunya, usat per anomenar els dominis del comte de Barcelona, no apareix documentat fins el regnat de Ramon Berenguer III (1097-1131). D’aquesta manera, seria des de mitjans del segle XII quan l’ús de la paraula Catalunya es generalitzaria tant en el propi país com en els regnes cristians pròxims. En els primers temps el nom de Catalunya es vincularia al territori dominat pel comte de Barcelona, però des del segle XIII ja seria usat per designar el territori del Principat, oposant-lo al Regne d’Aragó. I aviat, el gentilici català seria aplicat a tots aquells que parlaven la llengua catalana.

▶️ La teoria tradicionalment més acceptada és que el mot Catalunya es derivaria de terra de castells i que hauria evolucionat des del terme castlà, provinent del francès chastelain i châtelain, i que serviria per denominar el governador d’un castell. Així, l’evolució del mot donaria lloc a les formes llatines de CataloniaCatalaunia

▶️ En el segle XIII Mallorca va ser reconquerida per Jaume I i repoblada per famílies catalanes. En el mateix segle va reconquerir el regne de València que, en aquest cas, va ser repoblada per catalans i aragonesos. Els catalans es van quedar a la costa i els aragonesos a l'interior. La llengua principal va ser el català, anomenada valencià amb els temps.

▶️ Al segle XIV la ciutat de l'Alguer (Sardenya) estava sota la autoritat de la Corona d'Aragó. Després d'una revolta popular contra el rei Pere el Cerimoniós, se'n va expulsar la població i s'hi va instalar població catalana. Actualment el 22,4% de la població algueresa encara té el català com a primera llengua i un 13,9% la fa servir habitualment.

▶️ Al segle XV, al regne de València, ja es referien a la seva llengua com valencià, partint del gentilici, igual que va passar amb el català. Durant força temps, tant a Barcelona com a València, van coexistir les dues denominacions.

▶️ A mitjans del segle XVII Catalunya va perdre un tros de país, la anomenada Catalunya Nord. Felip IV de Castella va acordar la cessió d'aquest territori a Lluís XIV de França. Ho va fer d'amagat sense el consentiment de les institucions catalanes i, per tant, contra les lleis. Poc temps després, el català hi va ser prohibit per la monarquia francesa. Actualment, només un 3,5% de la població de la Catalunya Nord parla català.

▶️ El català va rebre durant segles la influència d'altres llengües. 

Per exemple, són preromanes paraules com: blat, barana, barranc, bassa, bony, borni, brossa, clot, galta, Garcia, gebre, llepar, llesca, maduixa, mantega, pair, pot, sargantana, sot, tasca, turó, trencar

Paraules germàniques: blanc, bosc, bena, blau, clapa, esquena, esquerda, esperó, estona, franc, gaire, gratar, gris, guaita, guardar, guerra, rostir

Paraules àrabs: a la babalà, arracada, arròs, barnús, catifa, llimona, magatzem, matalàs, taronges, xarop

Els topònims Roses i Ampúries són d'origen grec. Besalú i Verdú, són celtes. Eivissa i Maó són fenicis. Francolí i Guimerà són germànics. Urgell té origen bascoide. 

El caló ens ha deixat paraules com: dinyar-la, halar, calés, xaval, pirar, xungo

▶️ Noteu com parles romàniques com l’italià, el portuguès o el castellà tenen vocals finals. En castellà tenim golpe, fuego, toque, nabo, chico, dedo, mentre que en català diem cop, foc, toc, nap, xic, dit. El català, juntament amb l’occità i el francès, perden vocals finals del llatí segurament per influència germànica, una influència que no es troba a Castella ni Portugal, i que no va arrelar a Itàlia.

▶️ El català té dos registres principals: el formal (cientificotècnic, administratiu, periodístic i literari) i l'informal (col·loquial, vulgar i infantil). El català estàndard, una elaboració artificial sense dialectismes evidents, és la llengua que s'ensenya a l'escola i que serveix per a usos oficials i molt formals.

▶️ Durant el segle XIX la situació del català era molt precària degut la persecució que patia per part de la monarquia borbònica i la falta d'una normativa. Cadascú escrivia en català a la seva manera amb criteris personals. Pompeu Fabra ho va arreglar a principis del segle XX amb la seva reforma lingüística, dotant el català d'una ortografia i gramàtica que van tenir una gran acceptació social.

▶️ Altres lingüistes destacats van ser Alcover i Borja Moll, Albert Jané i Coromines.

▶️ Fins la dècada de 1960 el català va ser la llengua de carrer en tot el país i la llengua majoritària de les classes benestants, tot i que aquestes acostumaven a ser bilingües. Va ser a partir de la massiva arribada de migrants d'altres indrets de l'estat espanyol, començada en aquesta dècada, que el castellà es va començar a sentir de forma significativa al carrer.

▶️ Avui dia, tot i els avanços en la seva normalització des de la transició, el català pateix una forta discriminació per sectors de la població amb arrels forans, consolidant-s'hi nombroses bombolles socials anticatalanes en les principals ciutats de Catalunya. És fàcil conèixer fills de migrants d'altres indrets de l'estat que, tot i haver nascut i estudiat a casa nostre, no volen parlar català. La causa d'aquesta anomalia sovint és l'ambient anticatalà en el qual s'han criat i una deixadesa dels educadors de escoles en barris castellanoparlants que, per evitar topades amb l'alumnat o els seus pares, se salten les directius que marca la immersió lingüística. La falta d'integració d'aquest col·lectiu, juntament amb una errada i malentesa bona educació de molts catalanoparlants, fa que la societat de carrer pateixi una important castellanització, aconseguint que fins i tot les converses s'acabin castellanitzant només per la presència d'algun castellanoparlant que no vol aprendre català o, que si el sap, no el vol usar, tot i que l'entén.

▶️ Segons l'InformeCAT 2020 només el 16% dels arribats d'altres indrets de l'estat parlen català, xifra que baixa fins al 7% als arribats de fora de l'estat. 

▶️ Del total de la població resident a Catalunya, el 34,3% tenen el català com a llengua primera. El 81,2% el sap parlar, però només el 51,6% l’usa molt, força o mitjanament, segons Idescat.

▶️ Una part important del català que es parla al carrer és una versió molt descuidada de la llengua amb nombrosos barbarismes d'origen castellà. També s'ha estès, sobretot en zones urbanes, el costum de fer els acudits i les gracietes en castellà. Una altra xacra que pateix el català és la idea que no cal parlar-lo bé o que cal evitar que soni massa català.  

PARLA CATALANA