Fenòmens fonètics del català

Aquests són els principals fenòmens fonètics que podem trobar en la llengua catalana. Alguns poden ser característics només d'alguns parlars.


Elisió

L’elisió és un fenomen fonètic que consisteix en no pronunciar una vocal àtona quan està en contacte amb un altre vocal, ja sigui tònica o àtona.


🔹Normalment, les vocals de dos mots en contacte tendeixen a reduir-se a una sola:

quin(a) estampa > quin’estampa

agafa (e)l teu > agafa’l teu

què (e)n vols? > qu’en vols

ferro (o)xidat > ferr’oxidat

vi (i)mportat > v’importat


🔹Quan una vocal neutra està en contacte amb un altre vocal, ja sigui tònica o àtona, es perd la neutra i es conserva l’altra.


quin(a) hor(a) és? > quin’or’és

qu(e) és bonic! > qu’és bonic!

mitj(a) hora > mitj’hora

fer (e)l préssec > f’el préssec

algú (e)t visita > algu’t visita


🔹Las elisions només és marquen ortogràficament amb l’apòstrof en el cas de l’article, la preposició de i els pronoms febles.


L’Eva té un llibre d’història que m’agrada


Sinalefa

La sinalefa consisteix en enllaçar la vocal final d’una paraula amb la vocal inicial de la paraula següent, tot formant un diftong.


qui ho sap > quiu-sap

ja ho veig > jau-veig

va dormir un dia > va-dur-miun-di-a

no hi toca > noi-to-ca

hi ha dos gats > ia-dos-gats


Aquests enllaços es produeixen sempre que la pronunciació no és emfàtica o molt lenta.


Sonorització

En alguns casos, si dues paraules es pronuncien enllaçades, una consonant sorda assimila la sonoritat d’una altra de sonora amb la qual es troba en contacte.


els uns i els altres

elsunsielsaltres


Geminació

Consisteix en la duplicació de certs sons consonàntics.


🔹Hi ha duplicacions que estan indicades a la grafia:


mm: immens, gemma

nn: connexió, tarannà, innecessari

l·l: col·legi, til·la


N’hi ha que tenen la grafia duplicada, però amb un so diferent en la segona; per tant, no són geminacions:


cc: accedir, succeir

gg: suggeriment


🔹Hi ha geminacions que són el resultat de la transformació de sons consonàntics en contacte amb d’altres i que no estan reflectides a la grafia:


bb: poble, futbol, estable

gg: segle, arreglar

ll ll: espatlla, vetllar, motlle

mm: setmana, enmig

ll: atleta, atlàntic

nn: cotna, ètnia


Emmudiment

En certes posicions alguns sons consonàntics no es pronuncien. Aquests mateixos sons, però, de vegades se sensibilitzen, és a dir, es pronuncien quan van seguits d’una paraula que comença amb vocal.


🔹p i b finals darrere de m: camp, rumb, compte... no es pronuncien.


Cal recordar que es pronuncia la b de la preposició amb si va seguida d’una paraula que comença amb vocal: 


amb ell > ambell

amb avió > ambavió

amb uns amics > ambunsamics


🔹t i d finals precedides de n o : cant, profund, malalt... no es pronuncien


Cal tenir en compte els casos de sensibilitzacions següents, en que sí pronunciem la t.

cent anys > centanys 

vint anys > vintanys

vint-i-cinc > vinticinc

Sant Adrià > Santadrià

i similars...


Els gerundis seguits dels pronoms ho i hi :

menjant-ho, pensant-hi... la t la pronunciem.


🔹s en els plurals de paraules acabades en -ig, -x : raigs, índexs... no es pronuncia.


Tampoc no pronunciem la s dels mots aquest i aquests (aquest noi, aquests nens...), llevat que el mot següent comenci per vocal (aquest any, aquest home...). En aquest cas sí que pronunciem la : aquestany, aquesthome.


🔹r en posició final: flor, venir, sabater, carrer, bestiar... no la pronunciem.


Sensibilitzem aquest so en els següents casos:


En els infinitius seguits de pronoms, com anar-hi, comprar-ne, dir-ho... pronunciem la r


En uns quants mots, com cor, sàtir, Ester, avar, mar, rar, sospir, amor, futur... pronunciem la r


Normalment no pronunciem la primera r del mot arbre; ni la primera r de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos: aprendre, comprendre...


PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bona Nit

Bon Dia

Llista de refranys

Llista de locucions i frases fetes

abans / avanç / avenç