Particularitats dels verbs catalans

INFINITIUS

🔹Alguns verbs infinitius tenen dues formes vàlides que se solen acceptar en qualsevol registre.

caber/cabre
caler/caldre
doler/doldre

tenir/tindre (i derivats: obtenir/obtindre, mantenir/mantindre, etc)

venir/vindre (i derivats: sobrevenir/sobrevindre, intervenir/intervindre, etc)

valer/valdre (i derivats: equival/equivaldre, prevaler/prevaldre)

ser/ésser (en aquest cas, tot i que com a verbs són vàlides les dues formes, s'acostuma a fer servir ser com a verb i ésser només com a nom, per exemple, éssers viuséssers humans, etc)

🔹De vegades, però, alguns infinitius presenten formes diferents acabades en -guer que s'acostumen a evitar en registres formals.

cabre o caber/capiguer
caldre o caler/calguer
ésser o ser/siguer
haver/haguer
poder/poguer
saber/sapiguer
valer o valdre/valguer
voler/volguer

GERUNDIS

🔹 El gerundi català no pot indicar una acció posterior al verb principal o com si indiqués una conseqüència. Aquest cas se sol resoldre amb la conjunció i solament o més verb conjugat, o també amb algun connector, com per això, per tant, per la qual cosa, de manera que, etc.

Vaig acostar l'ull a l'espiell, escandalitzant-me amb el que vaig veure❌

Vaig acostar l'ull a l'espiell i em vaig escandalitzar amb el que vaig veure✅

Tenia el rellotge endarrerit, arribant tard al metge❌
Tenia el rellotge endarrerit i, per això, he arribat tard al metge✅

🔹Tampoc es pot usar amb valor copulatiu (verb ser/ésser) quan equival a la conjunció i.

És un bon cantant, sent el component d'una de les millors bandes❌

És un bon cantant i és el component d'una de les millors bandes✅

🔹 Per últim, tampoc pot ser un complement d'un nom. En aquest cas fem servir el pronom relatiu que.

He rebut un missatge avisant que vindrà tard❌

He rebut un missatge que avisa que vindrà tard✅

🔹Alguns gerundis presenten una forma diferent acabada en -guent que se sol evitar en registres formals.

rient/riguent (de riure)
caient/caiguent (de caure) 
bevent/beguent (de beure) 
sabent/sapiguent (de saber)
duent/duguent (de dur)
volent/volguent (de voler)
valent/valguent (de valer)
essent o sent/siguent (de ésser o ser)
tenint/tinguent (de tenir)
venint/vinguent (de venir)

PARTICIPIS

🔹Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, excloure, etc) acaben en -clòs.

conclòs i no conclogut
exclòs i no exclogut
inclòs i no inclogut
reclòs i no reclogut

🔹Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, etc) acaben en -mès.

admès i no admitit,
omès i no omitit
permès i no permitit
remès i no remitit

🔹Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc) i -ondre (confondre, difondre, etc) acaben en -ès i -ós respectivament.

encès i no encegut
pretès i no pretendit
confós i no confundit
infós i no infundit

❗Només el verb pondre i els verbs amb aquest terminació (compondre, respondre, etc) acaben en -ost; i el verb vendre i els seus derivats i compostos (malvendre, revendre, etc) acaben en -ut.

post i no posat o pongut
respost i no respongut
venut
malvenut

🔹Els verbs ser/ésser tenen dos participis vàlids que se solen acceptar en qualsevol registre: sigut i estat.

🔹Els verbs complir, establir, oferir, omplir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert, però, en valencià i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:

complert (o complit)
establert (o establit)
ofert (o oferit)
omplert (o omplit)
reblert (o reblit)
sofert (o sofrit)
suplert (o suplit)

Per acabar-ho d'adobar...

🔹L'imperfet de subjuntiu del verb ser/ésser té dues formes vàlides:

jo fos o fora
tu fossis o fores
ell fos o fora
nosaltres fóssim o fórem
vosaltres fóssiu o fóreu
ells fossin o foren

Ara bé, les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera, siguérem, siguéreu, sigueren) són pròpies d'alguns parlars concrets.



PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bon Dia

Bona Nit

abans / avanç / avenç

Llista de locucions i frases fetes

gairebé / gaire bé