anar / venir / anar-se'n

▶️ El verb anar el fem servir per a desplaçaments cap un lloc on no hi és, ni hi serà, la persona que ens escolta. Per exemple:

Parlant amb la mare.

"Demà aniré a casa de l'avi".

A casa de l'avi no hi serà la mare.

Parlant per telèfon amb un amic al carrer.

"Ara vaig a comprar unes cerveses".

A la botiga no hi serà l'amic.

Parlant amb el veí.

"Anem a fer la compra".

El veí no serà al supermercat.

▶️ En canvi, venir sempre denota desplaçament cap a qui ens escolta, sigui un desplaçament present o futur. Per exemple:

Truquen a la porta i diem:

"Ara vinc".

Parlant amb un amic per telèfon, li diem:

"Puc venir demà a veure't?".

Ens apuntem a mirar una peli al cine amb la colla.

"Ei, nosaltres també vindrem".

▶️ Pel que fa a anar-se'n, és la forma pronominal d'anar i, per tant, va acompanyat d'un pronom feble que correspon al subjecte de l'oració. Per exemple:

JO "Me'n vaig a buscar-la".

TU "Avui te n'aniràs aviat?".

JO "Vull anar-me'n ràpid".

TU "No te'n vagis".

ELL "Se n'anirà quan acabi el torn".

NOSALTRES "Ens n'anirem després de sopar".

VOSALTRES "Us n'anireu junts?".

ELLS "Ara se'n van".

PARLA CATALANA