anar / venir / anar-se'n
DIFERÈNCIES ENTRE ANAR, VENIR I ANAR-SE'N
Parlant amb la mare.
"Demà aniré a casa de l'avi".
A casa de l'avi no hi serà la mare.
Parlant per telèfon amb un amic al carrer.
"Ara vaig a comprar unes cerveses".
A la botiga no hi serà l'amic.
Parlant amb el veí.
"Anem a fer la compra".
El veí no serà al supermercat.
▶️ En canvi, venir sempre denota desplaçament cap a qui ens escolta, sigui un desplaçament present o futur. Per exemple:
Truquen a la porta i diem:
"Ara vinc".
Parlant amb un amic per telèfon, li diem:
"Puc venir demà a veure't?".
Ens apuntem a mirar una pel·li al cine amb la colla.
"Ei, nosaltres també vindrem".
▶️ Pel que fa a anar-se'n, és la forma pronominal d'anar i, per tant, va acompanyat d'un pronom feble que correspon al subjecte de l'oració. A més, porta fixat el pronom en. Per exemple:
JO "Me'n vaig a buscar-la".
JO=me
TU "Avui te n'aniràs aviat?".
TU=te
JO "Vull anar-me'n ràpid".
JO=me
TU "No te'n vagis".
TU=te
ELL "Se n'anirà quan acabi el torn".
ELL=se
NOSALTRES "Ens n'anirem després de sopar".
NOSALTRES=ens
VOSALTRES "Us n'anireu junts?".
VOSALTRES=us
ELLS "Ara se'n van".
ELLS=se
🔹I per què porta el pronom en fixat? Perquè quan fem servir aquest verb en la seva forma pronominal hi ha implícit que marxem d'un lloc a un altre. Per exemple:
Me'n vaig (d'aquí) a buscar-la.
Aquest d'aquí és un complement circumstancial de lloc introduït per la preposició de. Aquests complements se substitueixen amb el pronom en.
Per tant, podríem dir de dues maneres:
Ara vaig de casa meva a l'estació.
Ara me'n vaig a l'estació.
PARLA CATALANA
