complement circumstancial

▶️ El complement circumstancial (CC) indica les circumstàncies en què té lloc l'acció del verb. Per tant, expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i tenen una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració.

🔹Alguns CC, com els de lloc, temps, manera, quantitat, són els adverbis del mateix nom; d'altres, com els de companyia, instrument, causa, condició, finalitat o conseqüència, indiquen factors diversos de l'acció i acostumen ser sintagmes preposicionals, és a dir, introduïts per una preposició, excepte quan va introduït per la conjunció si en un sentit de condició. Tot seguit veureu el CC en negreta.

De lloc:
Dinarem a Barcelona.

De temps:
Dinarem a les dues.

De manera:
Caminava a poc a poc.

De quantitat:
Estudien molt.

De companyia:
Aniré a Madrid amb en Josep.

D'instrument:
Ha trencat el vidre amb una pedra.

De causa:
No va dir res per por a les represàlies.

De condició:
No et puc ajudar si no m'ho expliques.

De finalitat:
Estudia molt per aprovar l'assignatura.

▶️ Els pronoms febles que poden substituir un CC són en i hi.

🔹Els CC de lloc introduïts per la preposició de se substitueixen amb el pronom en.

Ara vinc de casa
Ara en vinc.

He estat sis mesos sense sortir de la presó.
He estat sis mesos sense sortir-ne.

🔹En la resta de casos se substitueixen amb el pronom hi. Amb tot, els més comuns i productius són les substitucions del CC de lloc, de companyia i d'instrument.

Aniran a casa seva.
Hi aniran.

Et casaràs amb el Marcel?
Sí, m'hi casaré.

Vindràs amb la xicota?
I tant que hi aniré.

Amb aquesta escala no hi farem res.

❗Els CC de temps no es poden substituir per cap pronom.

PARLA CATALANA