subjecte

▶️ El subjecte d'una oració és qui la protagonitza, qui fa o suporta l'acció del verb, és a dir, a qui s'atribueix el predicat, i sempre és un sintagma nominal. Aquest sintagma nominal pot ser un pronom fort o un substantiu acompanyat d'algun tipus de complement.

Jo menjo pomes.

Ells juguen junts.

L'Anna parla massa.

El balcó del costat és bonic.

El conductor va acompanyat.

El noi alt vindrà amb nosaltres.

🔹El subjecte no admet cap preposició, llevat de la preposició entre.

Entre tu i jo solucionarem el problema.

🔹És el subjecte pot ser el·líptic, és a dir, que se sobreentén, però que no apareix dins de l'oració. També l'anomenem subjecte elidit. 

Es renta la cara. (Ell)

Ballem i saltem amb ganes. (Nosaltres)

🔹El subjecte pot aparèixer al mig o al final de l'oració i pot tenir més o menys llargada segons la quantitat de complements que l'acompanyin, o si hi ha més d'un verb (oracions compostes).

Diu l’avi que no arribeu tard a sopar.

Els va donar la notícia un desconegut.

En aquesta escola d’adults només hi estudien dones.

Són vivípars els animals que presenten el desenvolupament de l’embrió dins el cos de la mare.

Als alumnes els ha agradat la lectura d’aquest mes.

🔹En oracions impersonals no hi ha subjecte. Són oracions amb només un sintagma verbal que es construeixen amb el verb haver-hi, amb el pronom es i amb verbs meteorològics o construccions que parlin de fenòmens de la natura. Per exemple:

Hi ha molta gent en aquesta plaça.

Es creu en la seva innocència.

En aquella zona es juga molt a bitlles.

Fa més calor que ahir.

Demà nevarà pel matí.

PARLA CATALANA