els verbs predicatius

Els verbs predicatius sempre expressen accions i donen una informació completa del subjecte. Quan un predicat porta un d'aquests verbs, diem que és un predicat verbal. Hi ha diversos tipus de verbs predicatius. Tot seguit analitzarem els transitius, intransitius, impersonals i pronominals, amb els reflexius i recíprocs inclosos en aquests últims.

▶️ Els verbs transitius són els que necessiten un complement directe (CD) per completar el sentit de l'oració. Aquest CD expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb i, en la majoria de casos, no va introduït per cap preposició. Una manera de saber si el verb és transitiu i, per tant, identificar el CD, és passar l'oració a veu passiva. I com és fa això? És molt senzill. Només has de donar la volta a l'oració afegint-hi el verb ser conjugat i posant-hi el verb principal en participi. El CD es convertirà en subjecte i el predicat inclourà un complement agent introduït per la preposició per que abans feia la funció de subjecte. Si no té sentit o no es pot construir l'oració, significa que no hi ha CD i, per tant, que el verb principal no és transitiu. En les següents oracions transitives veuràs en negreta el verb transitiu i subratllat el CD que passarà a ser subjecte en l'oració passiva. El complement agent està en cursives.

La Laia vol el patinet.
El patinet és volgut per la Laia.

Tornarà les claus. (Subjecte: ell)
Les claus seràn tornades per ell.

Comprarem tres llibres. (Subjecte: nosaltres)
Tres llibres seran comprats per nosaltres.

Els nens construeixen un castell de sorra.
Un castell de sorra és construït pels nens.

El Pere demana que callis.
Que callis és demanat pel Pere.

❗Les construccions passives no són gaire freqüents en la parla oral de carrer, però sí en el llenguatge periodístic i en altres àmbits molt formals.

▶️ Els verbs intransitius són aquells que no porten un complement directe (CD), però sí poden estar acompanyats d'altres complements, per exemple, un adverbi, un complement indirecte (CI), un complement circumstancial (CC), etc. Els verbs meteorològics també són intransitius i, a més, impersonals perquè no tenen subjecte. Tot seguit veureu el verb intransitiu en negreta i el complement en cursives.

En Marc menja.
(sense cap complement)

El gat dorm molt.
(adverbi de complement)

La Martina neda ràpidament.
(adverbi de complement)

Els nois es barallaven sovint.
(adverbi de complement)

Hem optat per un color groc.
(complement de règim verbal)

Amb aquestes ulleres no hi veig.
(complement de règim verbal)

Aquesta nit he pensat en l'examen.
(complement de règim verbal)

El conferenciant parla a la sala.
(complement circumstancial de lloc)

El meu veí treballa a la seva empresa.
(complement circumstancial de lloc)

La meva cosina camina des de fa un mes.
(complement circumstancial de temps)

Va ploure tota la nit.
(complement circumstancial de temps)

Ha pedregat durant el matí.
(complement circumstancial de temps)

❗Molts verbs, no tots, poden ser tant transitius com intransitius segons com apareguin a l'oració. Per exemple:

Els treballadors van contestar la proposta.
(transitiu, la proposta és CD)

Deixeu de contestar als pares.
(intransitiu, als pares és CI)

▶️ Els verbs impersonals apareixen en oracions sense subjecte (oracions impersonals). Són oracions amb només un sintagma verbal que es construeixen amb el verb haver-hi, amb el pronom feble es i amb verbs meteorològics o construccions que parlin de fenòmens de la natura. Per exemple:

Hi ha molta gent en aquesta plaça.

Es creu en la seva innocència.

Fa més calor que ahir.

Demà nevarà pel matí.

❗No hem de confondre les oracions impersonals amb les oracions amb el subjecte omès. Per exemple:

Anirem a casa seva.
(el subjecte és nosaltres, està omès però hi és)

❗No totes les oracions construïdes amb el pronom es són impersonals. Aquest pronom pot tenir altres funcions en oracions personals, és a dir, amb subjecte, com veurem als verbs pronominals.

▶️ Els verbs pronominals es conjuguen amb alguns dels pronoms febles (em, ens, et, us, es, hi i en) que coincideixen amb la persona del subjecte i que no fan la funció de cap complement. Per exemple, quedar-se:

em quedo
et quedes
es queda
ens quedem
us quedeu
es queden

Em quedo molt sol quan te'n vas.
JO (subjecte) correspon a Em

En canvi, el verb quedar (no és pronominal, per això no porta -se a l'infinitiu) es conjuga sense cap pronom:

jo quedo
tu quedes
ell, ella, vostè queda
nosaltres quedem
vosaltres quedeu
ells, elles, vostès queden

Nosaltres quedem a l'espera del que passi.

❗Alguns verbs només s’usen com a pronominals: abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se. En canvi, molts verbs poden usar-se o no com a pronominals i, per tant, tenen dues formes: creure(‘s), equivocar(-se), estar(-se), evaporar(-se), fondre(‘s), morir(-se), oblidar(-se), pensar(-se), quedar(-se), recordar(-se), riure(‘s), etc. 

❗Hi ha un conjunt de verbs que es pronominalitzen incorrectament a causa de la interferència del castellà. Els principals són els següents:

Alguns verbs poden tenir fixats els pronoms hi o en. Els més comuns són:

veure / veure-hi
sentir / sentir-hi
tocar / tocar-hi
sortir / sortir-se'n
anar / anar-se'n

❗Per saber si un verb pot ser transitiu, intransitiu o pronominal, ho podem comprovar al diccionari. Per exemple:

avorrir

v. tr. [LC] Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director.
v. tr. [LC] Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets.
tr. [LC] Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix.
intr. pron. [LC] Sentir tedi. Avui m'he avorrit.

Les accepcions 11, 12,  i 21 mostren el verb avorrir transitiu. L'accepció 22 el mostra intransitiu i pronominal.

🔹Els verbs reflexius són verbs pronominals que expressen una acció que rep el mateix subjecte que la produeix. En aquest cas el pronom feble fa la funció de complement directe (CD) o complement indirecte (CI). Per poder diferenciar entre els pronominals i els que a més són reflexius, sol funcionar reconstruir la frase amb l'expressió a mi mateix/a o variants d'aquesta. Si té sentit, encara que no acostumem a parlar així, el verb és reflexiu, si no, és simplement pronominal. Els pronoms febles que poden acompanyar aquest tipus de verbs són em, ens, et, us i es, també anomenats pronoms reflexius. Per exemple: 

Si et moques estaràs més guapo.
(el pronom et és CD)
Si et moques a tu mateix estaràs més guapo.

Us hauríeu de vestir ara.
(el pronom us és CD)
Us hauríeu de vestir a vosaltres mateixos ara.

No es renta mai les orelles.
(el pronom es és CI i les orelles és CD)
No es renta a si mateix mai les orelles.

T'has de posar les arracades.
(el pronom et apostrofat és CI i les arracades és CD)
T'has de posar a tu mateix les arracades.

En canvi:

Em quedo a dormir.
Em quedo a mi mateix a dormir.
(no té gens de sentit, per tant, el verb és pronominal, quedar-se, però no reflexiu)

🔹Els verbs recíprocs són pronominals i reflexius, però, a més, indiquen una reciprocitat entre almenys dues persones. Els pronoms febles que poden acompanyar aquest tipus de verbs són ens, us i es. Per exemple:

Els corredors s’espiaven.
Tu i ella us enviàveu cartes.

En alguns casos, com ara en L’Andreu i en Pol s’agraden, la interpretació pot ser recíproca (‘l’un a l’altre’) o bé simplement reflexiva (‘cadascú a si mateix’).

PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bon Dia

Bona Nit

Llista de locucions i frases fetes

abans / avanç / avenç

Com es fa l'imperatiu en català?