noms

▶️ Un nom (o substantiu) és una paraula que serveix per designar el següent:

una persona (Marc)
un animal (lleó) 
una planta (margarida)
un objecte (martell)
una idea (felicitat)

🔹Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).

❗En realitat, quan parlem de gènere no parlem exactament de sexe perquè la llengua no funciona així. Per tant, tal i com defensen cada cop més lingüistes, hauríem de parlar de gènere no marcat i femení, o gènere no femení i femení, en comptes de simplement masculí i femení. Això es deu a que l'únic gènere clarament marcat quan ens referim a persones és el femení (amb el sufix -a), mentre que l'altre gènere no té una marca clara i recurrent, i quan està en plural pot servir per referir-se a persones dels dos sexes. Per això, quan diem "els professors d'una escola" ens referim a persones que poden ser tant de sexe masculí com femení. L'anomenat "llenguatge inclusiu", que tendeix a duplicar les formes substantives (els professors i les professores) és per a la majoria d'experts una bestiesa lingüística sense cap ni peus, que es basa en una idea errònia de "gènere" igual a "sexe". En aquest article hi trobaràs l'explicació completa.

🔹El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal.

▶️ Un nom pot ser:

comú fa referència a seres animats o inanimats, o conceptes en general (home, gat, poma, pedra, valor, grandesa…)

propi destaca la individualitat d’un ser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, Catalunya…)

🔹Entre els propis hi ha dues categories:

antropònims designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)

topònims designen un lloc concret amb nom propi (Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia…)

▶️ Segons el significat un nom pot ser:

concret s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)

abstracte anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, esperança…)

individual designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)

col·lectiu designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)

comptable admet els determinants numerals cardinals (cadira, cotxe… 2 cadires, 4 cotxes...)

incomptable no admet els numerals cardinals (diners, sucre, calor, paciència, aigua… no podem dir 3 diners, 4 sucres, etc...)

▶️ Segons la seva formació pot ser:

simple format per un sol mot (mar, barca, ull…)

compost format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, bocabadat…)

▶️ Un nom pot pertànyer a diversos grups alhora. Per exemple:

caixa > comú, concret, individual, comptable i simple.

PARLA CATALANA