confiar / refiar-se
QUAN USEM CONFIAR I REFIAR-SE?
Confiar un dipòsit al banc.
Confiar els infants al mestre.
Confiar la instrucció de les criatures a l'escola pública.
Confiar la direcció de la fàbrica a algú.
Confiar un secret a algú.
▶️ També usem confiar quan demostrem confiança en una persona o cosa:
Confiar en Déu.
Confiar en la seva sort.
Confiar en les seves pròpies forces.
▶️ Refiar-se és un verb pronominal, és a dir, necessita un pronom feble que correspon al subjecte de l'oració i sempre s'associa amb la preposició de, sola o en forma de contracció, sigui present de forma explícita o implícita, per això és fàcil posar-hi el pronom en que acostuma a substituir complements introduïts per de:
JO "Del que ha dit, no me'n refio". (explícit: del que ha dit)
- JO > subjecte
- Del > contracció de+el (en funció d'article neutre)
- me > pronom feble que es correspon amb el subjecte.
- 'n > pronom feble en.
Si canviem la construcció, el pronom en serà opcional:
JO "No em refio del que ha dit".
JO "No me'n refio, del que ha dit".
Més exemples:
TU "Te n'hauràs de refiar".
(implícit: d 'allò que s'hagi esmentat abans)
TU "Te'n refies?".
(implícit: d 'allò que s'hagi esmentat abans)
ELL "No se'n refia, que hi farem".
(implícit: d 'allò que s'hagi esmentat abans)
VOSALTRES "Si us en refieu, feu la compra".
(implícit: d 'allò que s'hagi esmentat abans)
▶️ Ho podem resumir tot de la següent manera:
Confiem una cosa a algú.
Confiem en alguna cosa o en algú.
(relacionat amb les preposicions a o en)
Ens refiem d 'alguna cosa o d 'algú.
(relacionat amb la preposició de)
Segons la construcció de la frase, farem servir confiar o refiar-se.
PARLA CATALANA
