frisar
▶️ El verb impacientar-se, que és del tot català, perjudica clarament frisar, que té a veure amb 'impacientar-se vivament'. El castellà no té res similar, cosa que també fa mal a la seva supervivència. Frisar ve del llatí frictiare 'estremir-se de fred', que va derivar a 'estremir-se d'impaciència'. Una persona que acostuma a frisar (molt impacient) és frisós - frisosa. Sovint frisar es pronuncia amb essa sorda, frissar.
