frisar

REVIFAMOTS

▶️ El verb impacientar-se, que és del tot català, perjudica clarament frisar, que té a veure amb 'impacientar-se vivament'. El castellà no té res similar, cosa que també fa mal a la seva supervivència. Frisar ve del llatí frictiare 'estremir-se de fred', que va derivar a 'estremir-se d'impaciència'. Una persona que acostuma a frisar (molt impacient) és frisósfrisosa. Sovint frisar es pronuncia amb essa sorda, frissar.



LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Acudits en català

Bona Nit

oracions coordinades

Adjectius del caràcter humà

abans / avanç / avenç