Interjeccions catalanes típiques

En català tenim un bon grapat d'interjeccions molt típiques i genuïnes.


Per exemple:

▶️ Adeu-siau

🔹 Expressió de comiat formal, d'una forma antiga de a Déu sigueu. Era una forma de desitjar la protecció de Déu a qui acomiadaves.

▶️ Aire

🔹La fem servir per desitjar que algú se'n vagi. A vegades es completa dient: aire, que vol dir vent!

No et vull veure més, aire!
Aquí fas nosa, aire!


▶️ Apa (àpala, àpali)

🔹Serveix per a excitar a moure's o a augmentar l'activitat.

Apa, que ens n'anem.
Apa, a córrer, que farem tard.
Apa, que el dinar ja és a taula.

🔹 També serveix per mostrar reticència a fer una acció.

Ara no ho vull fer, apa!

▶️ Arruix

🔹Es fa servir per foragitar el bestiar, tot i que sovint s'usa per a les persones, per allunyar-les de nosaltres.

Ves-te'n d'aquí, arruix!

▶️ Au

🔹 Serveix per incitar a l'execució ràpida d'una acció.

Au, a casa tots!
Au, aneu a jugar.
Au, menja!

▶️ Ca

🔹Amb aquesta interjecció desmentim alguna cosa. Sempre ha estat molt usada, però darrerament la veiem arraconada per la castellanada qué va!

- Vindrà cap a les vuit
- Ca! si sempre és molt triganer.

▶️ Coi

🔹És un eufemisme amb to de renec per a no dir cony, encara que es pot dir en multitud de frases i en diferents contextos. També es fa servir codony.

No parlis tan alt, coi!

▶️ Compte

🔹 Expressió per alertar.

Compte, que el terra és relliscós.

▶️ Déu-n’hi-do (deunidó)

🔹 Exclamació ponderativa o emfàtica per expressar la importància d'una cosa, l'admiració o l'estranyesa que produeix. L'origen és confús. Sembla que originalment venia a dir Déu li doni o Déu li ha donat. Per exemple, quan un captaire demanava "un bocí de pa que Déu n’hi do". No se sap per què ha quedat en aquesta forma i com va agafar el sentit ponderatiu o emfàtic.

Deunidó, com passa el temps.
Deunidó, que bé que canta.
Mai havia vist un gat tan lleig, deunidó.

▶️ Ecs

🔹 Expressió usada per manifestar el fàstic o la repugnància que ens causa algú o alguna cosa.

Ecs, no vull ni mirar.

▶️ Entesos

🔹Expressió per confirmar l'acord sobre alguna cosa o per preguntar algú si hi està d'acord.

- Anirem a casa seva a les tres. 
- Entesos.

No t'ho diré més. Entesos?

▶️ Ep

🔹Serveix per cridar algú.

Ep, Joan!

🔹També per cridar l'atenció a algú.

Ep! Soc aquí, eh?
Ep! Vigila el terra que hi ha un sot.

🔹Pot precedir una objecció o una rectificació.

Ep! Jo no hi estic d'acord.
Ep! Jo no volia dir això.

▶️ Guaita (goita)

🔹Per cridar l'atenció sobre una cosa o persona.

Guaita qui és! El Toni.
Goita! Ja ve aquí.

▶️ Home (dona)

🔹En diversos contextos pot indicar alguna persuasió, afecte, disconformitat, impaciència, dubte i sorpresa. Si parlem amb una dona, també podem fer servir dona.

Home, no te'n vagis tan aviat, que hem d'aprofitar el moment.
No cal que ho facis, dona.
Home, jo no penso igual.
Vinga, dona, que no tenim tot el dia.
Home, vols dir?
Home, que bé que al final pots venir amb nosaltres.

▶️ Noi (noia)

🔹Per expressar admiració o sorpresa. També podem fer servir noia.

Noi, quin tros de cotxe t'has comprat.
Noia, quin pentinat més agosarat t'has fet.

▶️ Oi

🔹Expressió usada per a demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda.

Ell ha vingut a les vuit del matí, oi?
Oi que ho faràs?

🔹També serveix per manifestar la conformitat amb el que s'acaba de dir. 

- Segur que estaràs bé. 
- Oi, i tant!

- És poc treballador. 
- Oi, sens dubte.

▶️ Som-hi

🔹 Expressió per incitar a començar plegats una acció.

Som-hi! Que ja és hora d'anar-nos-en.
Segur que guanyem el partit. Som-hi!

▶️ Ual·la

🔹Expressió de sorpresa. Com més geminada es faci la ela més sorpresa mostrarà.

Ual·la, quin vestit tan bonic!


Altres interjeccions en forma de locució són:

▶️ A reveure

🔹Expressió de comiat, especialment a una persona a qui esperes tornar a veure.

Bé, doncs ja ens n'anem, a reveure!

▶️ Déu vos guard

🔹Forma de salutació formal o per donar la benvinguda. Amb la conjugació antiga del verb guardar, expressa una mena de benedicció per a qui la rep.

▶️ Justa la fusta

🔹 Exclamació per expressar l'exactitud o la precisió d'una cosa dita, o simplement mostra que hi estem d'acord.

- Crec que m'has comprat roba interior.
- Justa la fusta! Em coneixes bé.

- Segur que si hi tornem demà serà massa tard.
- Justa la fusta, penso igual.

▶️ La mare del Tano

🔹Exclamació que denota sorpresa o indignació. Es creu que els venedors de tripes i menuts del carrer dels Sagristans de Barcelona eren coneguts com a tanos, perquè els seus advocats laborals estaven ubicats a sant Gaietà, a la parròquia de la plaça de Santa Anna, l'actual Portal de l'Àngel. De sant Gaietà, gaietanos i tanos. Com que molts d'aquests venedors eren gitanos, va sorgir això de la mare del Tano quan era gitano.


La mare del Tano! Quin ensurt.
Ja m'ha pispat l'aparcament, la mare del Tano.



PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bona Nit

Llista de refranys

oracions coordinades

abans / avanç / avenç

Bon Dia