Paraules que el castellà ha pres del català
▶️ El castellà conté més de 300 paraules originàries del català. Les més rellevants serien les següents:
🔹añorar
El verb añorar castellà és agafat del català enyorar, mot que ja feia servir Ramon Llull al segle XIV.
🔹avería
Amb el significat de ‘dany (de mercaderies, d’aparells…)’, avería és un manlleu del català avaria, documentat a mitjans del segle XIII.
🔹chafardero
Ve de xafarder del segle XIX, una paraula que prové de safaretger, del qual deriva safareig del segle XIII, perquè als safareigs públics s’hi anava a rentar la roba, però també a xerrar i a tafanejar. D'aquí també venen les expressions fer safareig i haver-hi safareig.
🔹chuleta
Ve de xulla del segle XV (‘costella’ o ‘cansalada’), mot encara ben viu al País Valencià. Pel que fa als apunts que serveixen per copiar en un exàmen, col·loquialment es fa servir en català l'adaptació xuleta, tot i que la normativa encara no l'accepta. Ja triga en fer-ho!
🔹clavel
Agafat directament de clavell, que està documentat en català ja a finals del segle XIV.
🔹cohete
Agafat de coet, documentat en català des de mitjans del segle XV.
🔹correo
El català va copiar el corlieu francès al segle XII i el va modificar fins l'actual correu, i el castellà va copiar la forma catalana canviant l'última vocal.
🔹faena
En català actual feina, però en l'antic era faena, ja al segle XII, i el castellà el va copiar.
🔹forastero
Ve del català foraster, documentat ja al segle XIV.
🔹guante
Agafat de guant. Documentat ja al segle XIII.
🔹mercería
En català merceria deriva de mercer, però es veu que en castellà mercero deriva de mercería. La paraula mercer està documentada ja al segle XIII.
🔹molde
Del català antic motle (segle XIII) i actualment motlle, forma encara viva al País Valencià i a les terres de l’Ebre.
🔹panoli
Aquest mot ve de pa en oli, i ja hi era al segle XVI. A més de ser el nom d'una coca de Tortosa, panoli té el significat figurat de ximple o beneit.
🔹petar
El verb petar ve de pet i ja es feia servir al segle XVII. El castellà l'ha pres recentment.
🔹picaporte
Del català picaporta, consolidada en la parla al segle XIX. El castellà tenia aldaba, però va afegir-hi picaporta amb el significat corresponent català: peça de ferro penjada en una porta que serveix per trucar.
🔹pincel
Del català pinzell, que ja es feia servir al segle XIV.
🔹quijote
Sí, quijote és un catalanisme. Ve de cuixot, derivat de cuixa, ja documentat al segle XIII.
🔹reloj
Mot agafat del nostre rellotge que el tenim des del segle XIV.
🔹salvaje
Del català salvatge, ja documentat al segle XIII.
🔹viaje
Del català viatge, ja documentat al segle XIII.
❗Ara bé, dit tot això, hem d'entendre que aquests catalanismes al castellà són el resultat d'una influència més o menys normal al llarg de diversos segles. En aquest mateix context el català conté castellanismes, alguns acceptats per la normativa i d'altres no. És cert, alguns castellanismes, molt lletjos i no tan antics, s'han pogut erradicar de la parla de la majoria, com busson o assera. Però el problema persisteix. L'anomalia que pateix el català en les darreres dècades és una influència desproporcionada i antinatural del castellà que fa que sigui una llengua barroera i sense personalitat. Per això cal ser curosos i respectar, sense dogmatismes, cert, però sense deixadesa, el català tal i com és, evitant castellanismes no normatius lletjos i barroers. En comptes de copiar sempre el castellà, podem usar el català col·loquial i les seves locucions, dites i refranys. D'aquesta manera dignificarem la nostra parla i la nostra personalitat. A més, qualsevol dubte que tinguem la podem resoldre i així conferir qualitat a la nostra llengua.
PARLA CATALANA
