Paraules que el castellà ha pres del català

▶️ El castellà conté més de 300 paraules originàries del català. Les més rellevants serien les següents:

🔹añorar 

El verb añorar castellà és agafat del català enyorar, mot que ja feia servir Ramon Llull al segle XIV.

🔹avería

Amb el significat de ‘dany (de mercaderies, d’aparells…)’, avería és un manlleu del català avaria, documentat a mitjans del segle XIII.

🔹chafardero

Ve de xafarder del segle XIX, una paraula que prové de safaretger, del qual deriva safareig del segle XIII, perquè als safareigs públics s’hi anava a rentar la roba, però també a xerrar i a tafanejar.  D'aquí també venen les expressions fer safareig i haver-hi safareig.

🔹chuleta

Ve de xulla del segle XV (‘costella’ o ‘cansalada’), mot encara ben viu al País Valencià. Pel que fa als apunts que serveixen per copiar en un exàmen, col·loquialment es fa servir en català l'adaptació xuleta, tot i que la normativa encara no l'accepta. Ja triga en fer-ho!

🔹clavel

Agafat directament de clavell, que està documentat en català ja a finals del segle XIV.

🔹cohete

Agafat de coet, documentat en català des de mitjans del segle XV.

🔹correo

El català va copiar el corlieu francès al segle XII i el va modificar fins l'actual correu, i el castellà va copiar la forma catalana canviant l'última vocal.

🔹faena

En català actual feina, però en l'antic era faena, ja al segle XII, i el castellà el va copiar.

🔹forastero

Ve del català foraster, documentat ja al segle XIV.

🔹guante

Agafat de guant. Documentat ja al segle XIII.

🔹mercería

En català merceria deriva de mercer, però es veu que en castellà mercero deriva de mercería. La paraula mercer està documentada ja al segle XIII.

🔹molde

Del català antic motle (segle XIII) i actualment motlle, forma encara viva al País Valencià i a les terres de l’Ebre. 

🔹panoli

Aquest mot ve de pa en oli, i ja hi era al segle XVI. A més de ser el nom d'una coca de Tortosa, panoli té el significat figurat de ximple o beneit.

🔹petar

El verb petar ve de pet i ja es feia servir al segle XVII. El castellà l'ha pres recentment.

🔹picaporte

Del català picaporta, consolidada en la parla al segle XIX. El castellà tenia aldaba, però va afegir-hi picaporta amb el significat corresponent català: peça de ferro penjada en una porta que serveix per trucar.

🔹pincel

Del català pinzell, que ja es feia servir al segle XIV.

🔹quijote

Sí, quijote és un catalanisme. Ve de cuixot, derivat de cuixa, ja documentat al segle XIII.

🔹reloj

Mot agafat del nostre rellotge que el tenim des del segle XIV.

🔹salvaje

Del català salvatge, ja documentat al segle XIII.

🔹viaje

Del català viatge, ja documentat al segle XIII.

❗Ara bé, dit tot això, hem d'entendre que aquests catalanismes al castellà són el resultat d'una influència més o menys normal al llarg de diversos segles. En aquest mateix context el català conté castellanismes, alguns acceptats per la normativa i d'altres no. És cert, alguns castellanismes, molt lletjos i no tan antics, s'han pogut erradicar de la parla de la majoria, com busson o assera. Calia fer-ho. Per altra banda, l'anomalia que pateix el català en les darreres dècades és una influència desproporcionada i antinatural del castellà que fa que sigui una llengua barroera i sense personalitat. Per això cal ser curosos i respectar, sense dogmatismes, el català tal i com és, evitant castellanismes evidents, lletjos i barroers. En comptes de copiar sempre el castellà, podem usar el català col·loquial i les seves locucions, dites i refranys. D'aquesta manera dignificarem la nostra parla i a nosaltres mateixos. A més, qualsevol dubte que tinguem la podem resoldre i conferir qualitat al nostre català.

PARLA CATALANA