Català col·loquial
▶️ El català col·loquial conté locucions i frases fetes que no faríem servir en qualsevol lloc, variants o alternatives a paraules estàndards del registre formal i, a més, expressions pròpies locals. Malauradament, en l'actualitat el català col·loquial està esquitxat de castellanismes que fins i tot moltes vegades sonen antinaturals. Tot seguit us presentaré algunes paraules col·loquials en català per tal que veieu per on va la cosa. Només és una petita mostra. N'hi afegiré més de tant en tant.
🔹 atonyinar > apallissar
"El van atonyinar entre quatre".
🔹ballaruga > ball
"Vinga, aquesta nit anem de ballaruga".
"A mi m'agrada la ballaruga".
🔹bòfia > policia
"Compte, que si ve la bòfia quina enxampada!".
🔹brillo!
Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a indicar rapidesa en l’acció.
Encara que ho sembli, no, no és un castellanisme. Al DIEC no hi apareix, però sí en altres diccionaris. Aquesta exclamació té una etimologia curiosa: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.
"Au, brillo! Que no acabarem mai".
🔹bufa > embriaguesa
"Va agafar una bufa del quinze".
🔹calés > diners
"A tots ens agrada tenir calés oi?".
🔹cangueli > por, temor
"He vist que venia i quin cangueli nen!".
🔹carraca > vehicle lent o atrotinat, objecte vell o atrotinat
"D'on has tret aquesta carraca que has comprat?".
🔹casori > casament
"Apa, que demà anem de casori!".
🔹clapar > dormir
clapada > acció de dormir
"M'he quedat clapat una bona estona".
"Quina clapada que he fet".
🔹closca > cap
"Posa't el casc o et trencaràs la closca".
"Quin cop m'he donat a la closca!".
🔹cruspir-se > menjar voraçment
"S'ha cruspit les crispetes en un tres i no res".
🔹dallonses
Quan anomenem algú o diem alguna cosa i no trobem les paraules pertinents o no les volem dir.
"Dona'm el... el dallonses que me'n vaig".
"No em toquis el dallonses".
🔹dinyar-la > morir-se
"En aquesta pel·li el dolent mai no la dinya".
🔹dormilega > que dorm massa
"Qui gat més dormilega! Només es desperta per menjar i cagar".
🔹estripar, trinxar > criticar
estripada, trinxada > efecte de criticar
"Li agrada molt estripar/trinxar els veïns".
"Quina estripada/trinxada va deixar anar en un moment".
🔹fotre
Verb comodí i adjectiu.
fer (fotre pena)
donar (fotre una bufetada)
menjar (fotre's un entrepà)
beure (fotre's una cervesa)
robar (fotre la cartera)
caure (fotre's de morros)
ficar (fotre-ho a la butxaca)
posar-se (fotre's la samarreta al revés)
perjudicar (en volen fotre)
riure's (enfotre-se'n, no te n'enfotis)
malalt (estic fotut)
complicada (una pregunta fotuda)
parat (m'he quedat fotut)
*també hi ha la forma fotimer > gran quantitat (ha vingut un fotimer de vegades)
🔹galipàndria > refredat
"S'ha quedat a casa amb una bona galipàndria".
🔹guillat > boig
"Em sembla que està una mica guillat".
🔹halar > menjar
"Mira com hala. Això és que li agrada el pastís".
🔹i tota la pesca > i tota la resta
"Si voleu us parlo dels sacrificis de ser mare i tota la pesca".
🔹medicastre > mal metge
"El medicastre aquest no en té ni idea".
🔹morralla > persona o persones considerades de poc valor o poca intel·ligència o cultura
"No t'hi capfiquis que són morralla i no val la pena fer-ho".
🔹nano, nana > nen, noi, nena, noia
"He vist un nano baixar les escales".
🔹paio, paia > individu, tipus
"El paio aquell es va enfadar per res".
🔹paner > cul
"Posa el paner a la cadira que comença la pel·lícula".
🔹pencar > treballar
"Demà ens toca pencar".
🔹pispar > robar
pispada > efecte de robar
pispa > lladre
"Es va descuidar i li van pispar la cartera".
🔹quinqui > delinqüent de poca importància
"Li va robar un quinqui, res greu".
🔹sonat > boig
"Esteu sonats".
🔹suat > gens original
"Aquestes idees estan ja una mica suades".
🔹tirar > atraure
"Aquesta música no em tira gaire"
🔹torrat > borratxo
"En mitja hora ja anava torrat".
🔹tronat > boig
"Què dius tronat?".
🔹 xamba > sort, atzar favorable
"Ha guanyat per xamba".
"Quina xamba. Li ha tocat la millor carta".
🔹xavos > diners
"Això val quatre xavos".
PARLA CATALANA
