Català col·loquial

▶️ El català col·loquial conté expressions que no faríem servir en qualsevol lloc ni en qualsevol moment i variants o alternatives a paraules estàndard més formals. Malauradament, en l'actualitat el català col·loquial està esquitxat de castellanismes que fins i tot moltes vegades sonen antinaturals. Tot seguit us presentaré algunes paraules col·loquials en català per tal que veieu per on va la cosa. Només és una petita mostra. N'hi afegiré més de tant en tant.

🔹v. atonyinar > apallissar

"El van atonyinar entre quatre".

🔹n. ballaruga > ball

"Vinga, aquesta nit anem de ballaruga".
"A mi m'agrada la ballaruga".

🔹n. barra, barrut /barruda > persona atrevida o que gosa fer coses qüestionables.

"El barra del teu cosí sempre espera que el convidin".
"Ja sé que soc una mica barruda, però pots venir a buscar-me ara?"
"Au, no siguis barrut i fes-ho tu".

🔹n. bòfia > policia

"Compte, que si ve la bòfia quina enxampada!".

🔹v. bravejar > presumir o manifestar una actitud valenta

"Sempre bravegen de tenir amics molt influents".
"Molt bravejar i mira quina por que gasta". 

🔹adj. bregat / bregada > persona amb molta experiència en algun ofici o assumpte

"Tots dos són joves i bregats en aquestes situacions".

🔹int. brillo!

Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a indicar rapidesa en l’acció.

Encara que ho sembli, no, no és un castellanisme. Aquesta exclamació té una etimologia curiosa: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.

"Au, brillo! Que no acabarem mai".

🔹n. bufa > embriaguesa

"Va agafar una bufa del quinze".

🔹n. cabòria > preocupació sense fonament

"Els adolescents tenen el cap ple de cabòries".

🔹n. calés > diners

"A tots ens agrada tenir calés oi?".

🔹n. cangueli > por, temor

"He vist que venia i quin cangueli nen!".

🔹 n. caparrada > cop de cap 

"M'he fotut una bona caparrada".

🔹n. carraca > vehicle lent o atrotinat, objecte vell o atrotinat

"D'on has tret aquesta carraca que has comprat?".

🔹n. casori > casament

"Apa, que demà anem de casori!".

🔹v. clapar > dormir
    clapada > acció de dormir

"M'he quedat clapat una bona estona".
"Quina clapada que he fet".

🔹n. clavacolzes > persona que estudia molt

"La noia aquella és una clavacolzes".

🔹n. closca > cap

"Posa't el casc o et trencaràs la closca".
"Quin cop m'he donat a la closca!".

🔹n. corcó > persona insistent, que cansa

"Quin corcó, aquest nano: no para de demanar-me coses".

🔹v. cruspir-se > menjar voraçment

"S'ha cruspit les crispetes en un tres i no res".

🔹n. dallonses

Quan anomenem algú o diem alguna cosa i no trobem les paraules pertinents o no les volem dir.

"Dona'm el... el dallonses que me'n vaig".
"No em toquis el dallonses".

🔹v. dinyar-la > morir-se

"En aquesta pel·li el dolent mai la dinya".

🔹n. dormilega > que dorm massa

"Qui gat més dormilega! Només es desperta per menjar i cagar".

🔹v. encolomar > endossar algú o alguna cosa a un altre per estalviar-ne el tràngol.

"M'ha encolomat el net fins a la nit".
"Sempre m'encoloma aquesta feina".

🔹v. estripar, trinxar > criticar
     n. estripada, trinxada > efecte de criticar

"Li agrada molt estripar/trinxar els veïns".
"Quina estripada/trinxada va deixar anar en un moment".

🔹fotre 

Verb comodí i adjectiu.

fer (fotre pena)
donar (fotre una bufetada)
menjar (fotre's un entrepà)
beure (fotre's una cervesa)
robar (fotre la cartera)
caure (fotre's de morros)
ficar (fotre-ho a la butxaca)
posar-se (fotre's la samarreta al revés)
perjudicar (en volen fotre)
riure's (enfotre-se'n, no te n'enfotis)
malalt (estic fotut)
complicada (una pregunta fotuda)
parat (m'he quedat fotut)
*també hi ha la forma fotimer > gran quantitat (ha vingut un fotimer de vegades)

🔹v. frisar > impacientar-se molt

"Frisava per poder explicar-ho tot".
"Friso perquè tornis a casa".
"Estan frisant per anar de vacances".

🔹n. galipàndria > refredat

"S'ha quedat a casa amb una bona galipàndria".

🔹adj. guillat / guillada > boig / boja

"Em sembla que està una mica guillat".

🔹v. halar > menjar

"Mira com hala. Això és que li agrada el pastís".

🔹n. manduca > menjar

"Tinc molta gana, què hi ha de manduca?".

🔹n. medicastre > mal metge

"El medicastre aquest no en té ni idea".

🔹n. mestretites, mestretitoles> persona que presumeix de saber molt

"No suporto aquest mestretites, sempre ha de donar opinió de tot i no sap res".

🔹n. m’ho-sé-tot > persona molt saberuda o que estudia molt

"Vaja, ja ha parlat el m’ho-sé-tot".

🔹n. morralla > persona o persones considerades de poc valor o poca intel·ligència o cultura

"No t'hi capfiquis que són morralla i no val la pena fer-ho".

🔹n. nano / nana > nen, noi / nena, noia

"He vist un nano baixar les escales".

🔹n. paio / paia > individu, tipus

"El paio aquell es va enfadar per res".

🔹n. paner > cul

"Posa el paner a la cadira que comença la pel·lícula".

🔹n. pellfina, pellfineta > persona que s'ofèn fàcilment

"Aquest és un pellfina".
"Au, no et facis el pellfineta".

🔹v. pencar > treballar

"Demà ens toca pencar".

🔹n. penques > persona atrevida o desvergonyida

"La molt penques no ens ha volgut tornar els diners". 
"El seu germà sempre ha sigut un penques".

🔹v. pispar > robar
     n. pispada > efecte de robar
     n. pispa > lladre

"Es va descuidar i li van pispar la cartera".
"Quina pispada ens han fotut".
"Vigila amb aquest que és un pispa".

🔹n. quinqui > delinqüent de poca importància

"Li va robar un quinqui, res greu".

🔹adj. sonat / sonada > boig / boja

"Esteu sonats".

🔹adj. suat > gens original

"Aquestes idees estan ja una mica suades".
"Això que em dius està molt suat".

🔹n. teca > menjar

"Que bo, això és teca de la bona".

🔹v. tirar > atraure

"Aquesta música no em tira gaire"

🔹v. tombar > suspendre

"La professora ha tombat aquests dos alumnes".
"Al noi li han tombat les matemàtiques un altre cop".
"La mestra m'ha tombat castellà".

🔹adj. torrat / torrada > borratxo / borratxa

"En mitja hora ja anava torrat".

🔹adj. tronat / tronada > boig / boja

"Què dius, tronat?".

🔹v. xalar > gaudir

"Com xala la canalla a l'estiu".
"Si vens a la festa xalaràs molt".

🔹n. xamba > sort, atzar favorable

"Ha guanyat per xamba".
"Quina xamba. Li ha tocat la millor carta".

🔹n. xavos > diners

"Això val quatre xavos".


❗ També hi ha moltes paraules i expressions col·loquials que no surten al DIEC i que són totalment bones, com istiu, naltros, allavorens, aiga, dugues, etc. 


PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bona Nit

Llista de refranys

oracions coordinades

abans / avanç / avenç

Bon Dia