Català col·loquial
▶️ El català col·loquial conté locucions i frases fetes que no faríem servir en qualsevol lloc, variants o alternatives a paraules estàndards del registre formal i, a més, expressions pròpies locals. Malauradament, en l'actualitat el català col·loquial està esquitxat de castellanismes. Tot seguit, però, us presentaré algunes paraules col·loquials en català que no hem de perdre i que donen molt de joc en la nostra parla. Només és una petita mostra. N'hi afegiré més de tant en tant.
🔹ballaruga > ball
"Vinga, aquesta nit anem de ballaruga".
"A mi m'agrada la ballaruga".
🔹bòfia > policia
"Compte, que si ve la bòfia quina enxampada!".
🔹brillo!
Exclamació per a demanar que algú s’afanyi, per a indicar rapidesa en l’acció.
Encara que ho sembli, no, no és un castellanisme. Al DIEC no hi apareix, però sí en altres diccionaris. Aquesta exclamació té una etimologia curiosa: regressiu de brillós, ultracorrecció de briós per influència de brillar, de l’italià brillare, ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu.
"Au, brillo! Que no acabarem mai".
🔹bufa > embriaguesa
"Va agafar una bufa del quinze".
🔹calés > diners
"A tots ens agrada tenir calés oi?".
🔹cangueli > por, temor
"He vist que venia i quin cangueli nen!".
🔹carraca > vehicle lent o atrotinat, objecte vell o atrotinat
"D'on has tret aquesta carraca que has comprat?".
🔹casori > casament
"Apa, que demà anem de casori!".
🔹clapar > dormir
clapada > acció de dormir
"M'he quedat clapat una bona estona".
"Quina clapada que he fet".
🔹closca > cap
"Posa't el casc o et trencaràs la closca".
"Quin cop m'he donat a la closca!".
🔹cruspir-se > menjar voraçment
"S'ha cruspit les crispetes en un tres i no res".
🔹dallonses
Quan anomenem algú o diem alguna cosa i no trobem les paraules pertinents o no les volem dir.
"Dona'm el... el dallonses que me'n vaig".
"No em toquis el dallonses".
🔹dinyar-la > morir-se
"En aquesta pel·li el dolent mai no la dinya".
🔹dormilega > que dorm massa
"Qui gat més dormilega! Només es desperta per menjar i cagar".
🔹estripar, trinxar > criticar
estripada, trinxada > efecte de criticar
"Li agrada molt estripar/trinxar els veïns".
"Quina estripada/trinxada va deixar anar en un moment".
🔹fotre
Verb comodí i adjectiu.
fer (fotre pena)
donar (fotre una bufetada)
menjar (fotre's un entrepà)
beure (fotre's una cervesa)
robar (fotre la cartera)
caure (fotre's de morros)
ficar (fotre-ho a la butxaca)
posar-se (fotre's la samarreta al revés)
perjudicar (en volen fotre)
riure's (enfotre-se'n, no te n'enfotis)
malalt (estic fotut)
complicada (una pregunta fotuda)
parat (m'he quedat fotut)
*també hi ha la forma fotimer > gran quantitat (ha vingut un fotimer de vegades)
🔹galipàndria > refredat
"S'ha quedat a casa amb una bona galipàndria".
🔹grillat > boig
"Em sembla que està una mica grillat".
🔹halar > menjar
"Mira com hala. Això és que li agrada el pastís".
🔹i tota la pesca > i tota la resta
"Si voleu us parlo dels sacrificis de ser mare i tota la pesca".
🔹mandanga
Referit a una cosa de poca importància o que molesta. També als pretextos o conjunt de coses confuses o sorolloses.
"Va venir amb tota la mandanga com si res".
"Quina mandanga és això?".
"Deixa't de mandangues i comença a treballar".
"A l'hospital m'han fet anàlisis, radiografies i tota la mandanga".
🔹morralla > persona o persones considerades de poc valor o poca intel·ligència o cultura
"No t'hi capfiquis que són morralla i no val la pena fer-ho".
🔹nano, nana > nen, noi, nena, noia
"He vist un nano baixar les escales".
🔹paio, paia > individu, tipus
"El paio aquell es va enfadar per res".
🔹paner > cul
"Posa el paner a la cadira que comença la pel·lícula".
🔹pencar > treballar
"Demà ens toca pencar".
🔹pispar > robar
pispada > efecte de robar
pispa > lladre
"Es va descuidar i li van pispar la cartera".
🔹quinqui > delinqüent de poca importància
"Li va robar un quinqui, res greu".
🔹sonat > boig
"Esteu sonats".
🔹suat > gens original
"Aquestes idees estan ja una mica suades".
🔹tirar > atraure
"Aquesta música no em tira gaire"
🔹torrat > borratxo
"En mitja hora ja anava torrat".
🔹tronat > boig
"Què dius tronat?".
🔹xavos > diners
"Això val quatre xavos".
PARLA CATALANA
