sentir / escoltar
DIFERÈNCIES ENTRE SENTIR I ESCOLTAR
El verb sentir fa referència a percebre per mitjà dels sentits, en aquest cas del sentit de l'oïda, però sense haver-hi posat atenció. Així doncs, hem de fer servir el verb sentir quan ens volem referir al fet de percebre un so de manera involuntària.
En canvi, hem de fer servir el verb escoltar quan, de manera voluntària, posem atenció en un so del nostre entorn perquè el volem identificar o entendre.
"Anaven pel carrer i no se sentia res". No hi havia intencionalitat d'escoltar res en concret, simplement fem notar l'absència de sorolls.
"Quan baixaven per les escales van sentir un cop". Tampoc hi havia intencionalitat.
"Va bé el micro? Em sentiu?". Només preguntem per saber si es perceb la nostra veu. Si la resposta fos sí, aleshores podríem dir: "Escolteu-me".
"Estava escoltant música". Ens hem posat música per gaudir-ne, per tant, l'estem escoltant. Ara bé, potser ens agrada posar-nos música de fons mentre estudiem. Si fos el cas, només la sentiríem i podríem dir: "Estava estudiant mentre sentia música".
Si preguntem a algú si ha sentit una cançó en concret i ens respon que no, podrem demanar-li que l'escolti, perquè és molt bona. Si anem a la platja a passejar, segur que ens relaxa pensar en les nostres coses mentre sentim les ones del mar. Si som xafarders, potser ens agrada escoltar rere la porta del veí, per si sentim alguna cosa interessant i, aleshores, la escoltem per tal d'entendre-la i sucar-hi pa. Si anem a una conferència, hi anem a escoltar-la, i si ens despistem pensant en altres coses i el company del costat se n'adonés, ens preguntaria: "Estàs escoltant?" i no pas: "Estàs sentint?". I per últim, ens podria passar que parlant amb la nostra parella l'estiguéssim sentint, però no escoltant.
Curiosament, les diferències entre sentir i escoltar són les mateixes que entre veure i mirar.
PARLA CATALANA
