Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Parla Catalana és un web de consulta i de reforç. No és necessari tenir un nivell alt de català per treure'n profit, i fins i tot és molt útil per a principiants. Si fa temps que parles català o si fa poc i n'estàs aprenent, aquest web serà una eina imprescindible per a tu 😌😎 La idea és aportar qualitat i gràcia a la nostra parla. No es tracta de parlar un català 100% genuí, cosa que en cap llengua moderna s'aconsegueix, sinó d'actuar en un ample marge de millora. Ens hi posem? 🤗 En Parla Catalana trobaràs  locucions i frases fetes  molt característiques i fàcils d'usar. També hi trobaràs  refranys i alternatives a castellanismes no normatius (les tan famoses i, normalment, lletges castellanades). A més, hi tindràs accés a un complet  vocabulari , una sèrie de dubtes  i un recull d' acudits  i  frases boniques  il·lustrades, tot en català, per compartir amb tothom. Tampoc faltarà una gramàtica bàsica molt amena i fàcil d'entendre. Usa i comp

adreça / direcció

Imatge
DIFERÈNCIES ENTRE ADREÇA I DIRECCIÓ ▶️ Si parlem d' adreça , ens referim la indicació del lloc on es viu i, en l’àmbit de la informàtica, al lloc d’origen o de destinació de les dades. "Si em dones la teva adreça , t'envio el paquet avui mateix". "La meva adreça electrònica és parlacatalana@gmail.com". "L' adreça del vostre web és fàcil de recordar". "Aquí trobaràs l' adreça IP de l'ordinador". ▶️ Si parlem de direcció , ens referim principalment a la trajectòria o orientació d’una persona, un objecte o una cosa. També pot significar l’acció de dirigir una organització, una orquestra, etc, o pot referir-se al departament o càrrec que dirigeix una companyia, una empresa, etc. "Has d'anar en aquesta direcció per trobar la sortida". "Mira en aquella direcció ". "Qui portarà la direcció del negoci?" "La direcció d'empresa es reunirà demà". PARLA CATALANA

anar / venir / anar-se'n

Imatge
DIFERÈNCIES ENTRE ANAR , VENIR I ANAR-SE'N ▶️ El verb anar el fem servir per a desplaçaments cap un lloc on no hi és, ni hi serà, la persona que ens escolta. Per exemple: Parlant amb la mare. "Demà aniré a casa de l'avi". A casa de l'avi no hi serà la mare. Parlant per telèfon amb un amic al carrer. "Ara vaig a comprar unes cerveses". A la botiga no hi serà l'amic. Parlant amb el veí. " Anem a fer la compra". El veí no serà al supermercat. ▶️ En canvi, venir sempre denota desplaçament cap a qui ens escolta, sigui un desplaçament present o futur. Per exemple: Truquen a la porta i diem: "Ara vinc ". Parlant amb un amic per telèfon, li diem: "Puc venir demà a veure't?". Ens apuntem a mirar una pel·li al cine amb la colla. "Ei, nosaltres també vindrem ". ▶️ Pel que fa a anar-se'n , és la forma pronominal d' anar i, per tant, va acompanyat d'un  pronom feble  que correspon al  subjecte  de

sovintejar

Imatge
REVIFAMOTS ▶️ Sovintejar és un verb que deriva de l' adverbi sovint , del llatí subinde , que significava ‘tot seguit, successivament’, i en llatí vulgar ja volia dir ‘amb freqüència’. Un equivalent seria freqüent i com a verb freqüentar , que per causa de la seva semblança al castellà poden arraconar sovintejar fins que sigui estrany per als parlants. Com que volem enriquir la nostra parla i no perdre mots tan bonics, farem bé en acostumar-nos a fer servir més sovint sovintejar .

caldre

Imatge
REVIFAMOTS ▶️ El verb caldre és molt antic. Ens ve del llatí calere , que volia dir ‘ser calent’ i, amb el temps, va agafar els significats de ‘trobar-se en activitat’, ‘trobar-se en un maldecap’ i ‘ser urgent’ o 'ser necessari'. Al segle XIII ja s'usava amb aquest darrer significat. Malauradament, la locució   fer falta  està arraconant caldre per la seva proximitat al castellà. No cal dir res més, oi? Usem caldre perquè no es perdi un altre llençol.

xupeton > xuclet, xuclada

Imatge
 

xupete > xumet

Imatge
 

xupar > xuclar

Imatge
 

veleta > penell

Imatge
 

Curiositats del català i del topònim Catalunya

Imatge
Aprèn aquestes curiositats i sigues un saberut! ▶️ El català  és una llengua romànica, és a dir,  que deriva del llatí. Entre els segles VII i VIII la llengua parlada ja no es podia dir que fos llatí, i al segle IX tothom tenia consciència que parlava una llengua diferent. La llengua oral era el  català  i l'escrita i culta era el llatí, present entre escriptors i eclesiàstics.  ▶️ El  català  va començar a aparèixer en la llengua escrita al segle IX. Les paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes, així com l'aparició de topònims clarament catalans, ens indica que, tot i ser el llatí la llengua escrita, el català ja era la llengua del poble.  ▶️ El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol al comte Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És el document conegut més ant

Particularitats dels verbs catalans

Imatge
Conèixer com funciona la llengua que parles t'ajudarà a entendre-la i podràs saber per què parlem així o aixà, o si hi ha algun costum lingüístic que cal modificar. INFINITIUS 🔹Alguns verbs infinitius tenen dues formes vàlides que se solen acceptar en qualsevol registre. caber/cabre caler/caldre doler/doldre tenir/tindre (i derivats: obtenir/obtindre, mantenir/mantindre, etc) venir/vindre (i derivats: sobrevenir/sobrevindre, intervenir/intervindre, etc) valer/valdre (i derivats: equival/equivaldre, prevaler/prevaldre) ser/ésser (en aquest cas, tot i que com a verbs són vàlides les dues formes, s'acostuma a fer servir  ser  com a verb i  ésser  només com a nom , per exemple,  éssers vius ,  éssers humans , etc) 🔹De vegades, però, alguns infinitius presenten formes diferents acabades en  -guer  que s'acostumen a evitar en registres formals. cabre o caber/capiguer caldre o caler/calguer ésser o ser/siguer haver/haguer poder/poguer saber/sapiguer valer o valdre/valguer voler