verdader / vertader / veritable

A vegades ens fem un embolic per no investigar bé abans de jutjar. Tots volem polir la nostra llengua, cert, però s'ha de ser curós per a no espifiar-la. Com a exemple d'això tenim el cas d'aquests tres mots sinònims: verdader, vertader, veritable

Potser ens sembla que verdader és una castellanada acceptada per la normativa, que vertader sona estrany i que veritable deu ser la forma més genuïna de dir-ho. Doncs no.

Antigament no es deia veritat, sinó vertat o verdat, que van derivar en vertader i verdader. La forma veritat és un cultisme que es va imposar, segurament gràcies a la influència eclesiàstica, per damunt d'aquestes dues formes populars. Vertader es va deixar de dir i va quedar arrelat el derivat verdader, perquè veritat no ha deixar cap derivat en la parla, no hi ha un veritader. En el cas de veritable, és una paraula d'origen francès. No és un mot que es trobi en català antic ni en els parlars actuals allunyats de la influència francesa, llevat de Barcelona i els seus voltants. Per alguna raó veritable va arrelar força a la capital, segurament per causa de l'empenta dels sectors intel·lectuals més puristes, per tal d'evitar verdader, que és molt semblant al verdadero castellà. 

Per això hem de tenir cura quan bandegem una paraula del nostre vocabulari, tot i ser acceptada per la normativa. Ens hem d'informar bé i, sobretot, no hem d'anar dient coses sense haver-les confirmat primer, perquè embolicarem molts parlants i, possiblement, farem el préssec més d'un cop.

PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bon Dia

Bona Nit

abans / avanç / avenç

Llista de locucions i frases fetes

gairebé / gaire bé