Com insultem en català?

▶️ En català tenim un reguitzell inacabable d'insults de més o menys duresa. Alguns es poden dir amb afecte i d'altres són una mica vulgars. Tot seguit en veuràs una llista alfabètica de bona part dels més característics i comuns, amb el seu significat i origen segons el DIEC, el DCVB i el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

babau-babaua, que no té malícia, que es deixa portar dòcilment pels altres; home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància; derivat de l'arrel onomatopeica bab-, que expressa embarbollament o parlar tartamut.

badoc-badoca, ximplet, que bada massa, el qui per ser curt d'enteniment o per distracció és fàcil d'enganyar o sorprendre; del llatí batare, onomatopeia de l'acte d'obrir la boca.

bajà-bajana, mancat del bon ús de la raó; ximple, neci; d'aquí ens ve bajanada, que és una ximpleria; del llatí bajānus, propi de la ciutat italiana de Bajae, i aplicat principalment a certa classe de faves procedents d'aquesta ciutat; també bajanot, bajanarro, bajanàs.

bajoc-bajoca, curt d'enteniment; possiblement amb el mateix origen que bajà.

bàmbol-bàmbola, curt d'enteniment; derivat de l'arrel bamb-, onomatopeia del balbuceig.

bandarra, brètol, malcriat, desvergonyit, persona de baixa condició moral, en alguns llocs es pot referir a una prostituta o persona que no treballa i es fica sovint en coses alienes; probablement derivat de mandra>mandrarra>bandarra.

beneitó-beneitona, curtet d'enteniment, de beneit, substantiu del verb beneir que ha quedat amb aquest significat, mentre que com a participi ens ha quedat beneït.

betzol-betzola, curt d'enteniment; derivat de butza (panxa voluminosa, entre altres significats) segurament ve del llatí byrsa "bossa" amb la contaminació del francès bourse.

borinot, a més d'un insecte, és una persona molesta, impertinent, que mai no calla; ens ve de borinar, que té a veure amb perforar, rumiar o moure's massa fins a ser una nosa, possiblement d'origen germànic i alhora italià.

cagacalçons, també cagacalces, persona covarda; compost de cagar i calçó o calça, que avui dia ens ha quedat el plural calces.

cagamandúrries, també cagabandúrries, persona de poc seny, que actua de forma irresponsable, també amb molta covardia; de cagar i bandúrria (instrument de cordes pinçades de la família del llaüt).

calçasses, home mancat d'energia, que es deixa dominar per altres, especialment per la seva dona; augmentatiu pejoratiu de calces.

capbuit, persona de poc seny, que obra irreflexivament; compost de cap i buit.

capsigrany, a més d'un ocell, és una persona de poc enteniment; d'origen incert, sembla un compost de cap i sericaneus, que ve del llatí i significa "amb un aspecte de seda".

carallot, persona de poc enteniment; derivat pejoratiu de carall, referit al penis.

dròpol-dròpola, també dropo-dropa, persona que defuig del treball, gandul; segurament del llatí hydropicus "hidròpic", a causa de la feixuguesa de moviments dels malalts d'hidropesia.

gamarús-gamarussa, persona estúpida o bestiota; d'origen incert, possiblement d'un preromà kau-ar-ukio-.

ganàpia, persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d’una criatura; derivat de gana amb el sufix caló -àpia.

llepaculs, persona aduladora per aconseguir coses; compost de llepar i cul.

llepafils, persona escrupolosa, especialment en el menjar; compost de llepar i fil.

llondro-llondra, curt d'enteniment; segurament de l'italià londro, que era un vaixell molt feixuc típic entre els segles XV i XVIII.

malparit-malparida, persona malnada en llenguatge vulgar; de malparir, compost de mal i parir.

nyicris, persona escarransida, escanyolida, malaltissa, d'aspecte feble; d’origen expressiu i potser deformació popular del llatí medieval nichil, usat per estudiants de llatí en el sentit de ‘no res’.

pallús-pallussa, curt d'enteniment; derivat pejoratiu de palla.

panoli, persona curta d'enteniment, excessivament ingènua o ignorant; segurament de la grafia aglutinada de pa en oli, sembla que des del valencià es va estendre al castellà i pel sud d'Espanya.

pastanaga, a més de la planta també es fa servir per anomenar una persona curteta, de poc seny.

pelacanyes, persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida, també algú sense massa rellevància; ens ve de la humil feina de pelar canyes, compost de pelar i canya.

perepunyetes, exageradament minuciós i exigent; calc d’un nom i un cognom, Pere Punyetes, però no se sap com va agafar aquest significat.

pipioli, jove inexpert, també persona malcriada i presumida; del llatí pipīre "piular", mot onomatopeic del crit dels ocells.

putxinel·li, titella, persona fàcilment manipulable; de l'italià pulcinelle, personatge de la Comèdia Napolitana, derivat de pulcino, del llatí pullicēnus ‘pollet’, derivat de pullus ‘menut d’un animal; pollet’ 

ruc-ruca, a més de l'animal és una persona grossera o curta d'enteniment; d'origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d'un crit adreçat a l'animal de creació expressiva.

sabatot, persona curta d'enteniment; un sabatot era una sabata vella i atrotinada.

talòs-talossa, curt d'enteniment; mot de creació expressiva, probablement resultat d'un encreuament de tanoc, que significa el mateix, amb l'occità calòs.

tanoca, curt d'enteniment; segurament de l'occità tanoco o tanoque, ‘tros de fusta’.

torracollons, persona que molesta massa; compost de torrar i colló.

tòtil-tòtila, curt d'enteniment; onomatopeia del parlar entrebancat dels idiotes.

totxo-totxa, curt d'enteniment; possiblement de l'aragonès tocho que deu venir de la forma llatina tŭscŭlu "tosc, rústic".

trapella, persona que, amb habilitats i falsedats procura enganyar o enredar els altres; origen incert, potser del grec eutrapelía 'tendència a bromejar, bon humor; bufonada'.

ximple, també ximplet, curt d'enteniment; variant de simple.


🔹Altres insults podrien ser:

baix de sostre, curt d'enteniment

cap de fava, curt d'enteniment.

cap de meló, curt d'enteniment

cul d'olla, persona inútil.

curt de gambals, curt d'enteniment; els presos de les galeres tenien els peus lligats amb una cadena i dos grillons anomenats també gambals, que els impedia caminar amb llibertat. La relació entre l’abast de les passes i l’abast intel·lectual va donar peu a aquesta expressió.

dur de closca, curt d'enteniment

mitja merda, no cal explicar-ne res, oi?

no allargar gaire, tenir poca intel·ligència

tros de quòniamquòniam ve del llatí i vol dir "perquè", i es va començar a usar en català quan algú es llançava a argumentar, utilitzant l’expressió llatina, però sense tenir l’argument construït.

tros de suro o cap de suro, curt d'enteniment.

▶️ Pel que fa als renecs, dècades enrere els homes més bestiotes renegaven d'una manera i les dones, nens i homes més ben parlats d'una altra més fina. Per exemple, si uns deien mecàgum Déu, els altres deien mecàsum, mecàsum l’ou, mecàsum cent o mecàsum dena. Si uns deien hòstia i collons, els altres deien ospa o ospedrer i cordons o cordills. De carall i cony hi havia les formes més subtils caram i coi, conxo o codony. En comptes de la mare que et va parir, alguns deien la mare que et va matricular. En castellà passa el mateix. De joder ha quedat jolín, de carajo>carai, de hostia>ostras, etc.

Com veieu, si voleu insultar i renegar, ho podeu fer en català i sense copiar el castellà.

PARLA CATALANA

LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bon Dia

Bona Nit

Llista de refranys

Acudits en català

complement de règim verbal