diminutius
En català tenim formes molt productives de fer els diminutius.
🔹et, eta, ets, etes (són, de bon tros, els més productius, i s'apliquen a noms i adjectius):
animalet, cotxet, curtet, vermellet, fosquet, claret, dolcet, elefantet, duret, grasset, baixet, complicadet, solet, gantxet, peuet, peixet, pobret, maneta, cadireta, pudoreta, piloteta, amigueta, caseta, ampolleta, cerveseta, sopeta, bombeta, cullereta, campaneta, senyoreta, etc
🔹ó, ona, ons, ones (s'apliquen a noms i adjectius):
carreró, animaló, cordó, calentó, cafetó, malaltona, ploricona, carona, petitona, etc
🔹í, ina, im (s'apliquen a noms i adjectius):
rajolí, barretina, joguina, plugim, etc
🔹ell, ella (s'apliquen a noms i adjectius):
taulell, portella, etc
🔹ol, ola (s'apliquen a noms i adjectius):
estanyol, rierol, bestiola, banderola, etc
🔹ill, illa (s'apliquen a noms i adjectius):
cordill, faldilla, sabatilla, pastilla, forquilla, lentilla, flotilla, guerrilla, plantilla, etc
❗ill/illa ja no són productius. En el cas d'illa, que segles enrere tenia una raó de ser en algunes paraules, avui dia es considera un sufix castellanitzador, perquè és un diminutiu molt recurrent en castellà i aliè al català. Per tant, aquest sufix no serveix actualment per fer derivacions. Pel que fa als mots que ens han quedat amb illa, i que són normatius, hi ha debat sobre quins són el resultat del sufix illa propi del català antic i quins del sufix illa castellà. En tot cas, només cal entendre que avui dia és un sufix que no serveix per crear paraules derivades, de la mateixa manera que no ens serveix illo. Sobre illa hi ha aquest article molt interessant.
🔹El parlant s'adonarà per si sol de la conveniència de fer servir una forma o una altra, i si una paraula pot rebre un diminutiu o no, perquè veurà que queda bé o malament. Tot i això, els diminutius estan preparats per poder aplicar-se a una gran quantitat de paraules.
❗Us recomano descarregar aquest article sobre els diminutius.
PARLA CATALANA
