Acudits en català (setzena tongada)

Digueu-me desconfiat, però no signo mai un document sense fingir haver-lo llegit abans.






_ I quin diria que és el seu defecte més gran?
_ Soc una mica curtet. Em costa entendre les coses.
_ Ja li trucarem.
_ A qui?






_ Escolti, no puc anar a la guerra. 
_ Per què? 
_ Perquè tinc un problema de vista... no m’hi veig, anant a la guerra.






_ Saps en què ens diferencien els atletes olímpics de nosaltres, els paralímpics? 
_ No. 
_ Els olímpics utilitzen Reflex i nosaltres '3 en un'.





Un boxejador pateix d’insomni i un amic li diu: 
_ Escolta... i has provat a comptar fins a quedar-te adormit? 
_ Sí, però és que arribo a 9 i m’aixeco.





M’encanten les llargues passejades, especialment quan les fan les persones que m’avorreixen.





El capità d’un equip de futbol que ha quedat l’últim dona una explicació als seus companys:
«Ja sé quin és el nostre punt feble: el futbol»




Un amic li comenta a un altre: 
_ No sé si prefereixo que la meva filla aprengui a tocar el piano o el clarinet. 
_ Millor el clarinet. 
_ Ah, sí? Per què? 
_ Perquè mentre bufa no pot cantar.





Un client s’interessa per la forma de procedir d’un restaurant. 
_ Escolti, i vostès com preparen el pollastre? 
_ Doncs, res... només li diem que l’anem a sacrificar.





_ No sé si dedicar-me a la pintura o a la poesia. 
_ Sens dubte, a la pintura. 
_ Has vist els meus quadres? 
_ No, els quadres, no, però he llegit els teus poemes.





En un espectacle de màgia, el mag crida un noi del públic que pugi a l’escenari. 
_ Primer de tot, ha de dir que no ens coneixem de res. Oi que no ens coneixem de res? 
_ No, pare.





Un client d’una llibreria: 
_ Em pot recomanar un bon llibre d’intriga? 
_ Sí —diu el dependent—, aquest és molt bo. No se sap fins a l’última pàgina que el lampista és l’assassí.





Quina diferència hi ha entre un filòsof, un boig i un psicòleg? El filòsof fa castells a l’aire, el boig els habita i el psicòleg cobra el lloguer.





Dos iaios: 
_ Per fi m’he pogut comprar l’aparell per a l’orella.
_ I quan t’ha costat? 
_ Dos quarts de cinc.





Quan la meva àvia va fer els 70 anys, el metge li va recomanar que caminés uns 5 km diaris. Ella sempre feia cas al metge... Ara té 90 anys i no l’hem trobat mai més.





_ Aquest avió és de càrrega o de passatge? 
_ De càrrega. 
_ I què carrega? 
_ Passatgers.





_ Doncs aquest matí, quan m’he llevat, em trobava tan malament que he decidit suïcidar-me prenent-me 2.000 aspirines. 
_ Ah, sí? I què ha passat? 
_ Després de prendre’m la segona, ja m’he trobat millor.





L’advocat, al seu client: 
_ L’han declarat innocent gràcies a la meva defensa. Però en confiança, digui’m, va ser vostè qui va robar el banc? 
_ Home, diria que l’havia robat, però després d’escoltar el seu al·legat ja no n’estic segur.





Una senyora, al supermercat: 
_ No hay derecho, no entiendo lo que pone aquí. ¡Está en catalán! 
_ Señora, no está escrito en catalán, sino en portugués. 
_ ¡Ah!, si es portugués, no pasa nada.





Un home està sobre la bàscula de bany. Fica l’estómac cap endins. La seva parella veu el que fa: 
_ Això no et servirà de res. 
_ Sí, podré veure els números.



LES ENTRADES MÉS POPULARS DE LA DARRERA SETMANA

Bon Dia

Bona Nit

Llista de refranys

complement de règim verbal

Paraules amb dièresi en català