Què passa amb aquests castellanismes?

▶️ En aquesta llista no hi apareixen alguns castellanismes no normatius per diferents raons. Es tracta de castellanismes seculars que estan totalment integrats i adaptats en la parla i que no sonen antinatural. A més, sembla que en alguns casos ocupen algun tipus de buit lèxic que els fa pràctics, sobretot en el cas de substantius derivats de verbs normatius, sense així haver d'agafar el substantiu d'un altre verb similar o haver de buscar alguna forma més enredada de dir-ho. Exemple: el substantiu arreglo (no normatiu) del verb arreglar en comptes del substantiu arranjament (del verb arranjar). La mateixa regla apliquem a apanyo, gasto i enfado.

El català, com qualsevol llengua llatina, té un bon grapat de paraules d'altres llengües, com el francès, l'occità, l'àrab i el germànic. I esclar, el castellà també va fer la seva contribució durant segles. En les darreres dècades la normativa ha acceptat alguns castellanismes seculars o suposats castellanismes (de vegades n'hi ha debat), però altres n'han quedat fora. Sobre aquest assumpte polèmic tenim diversos articles que en parlen. 


▶️ Altres castellanismes que no he inclòs en la llista són, per exemple: 

bolso
La forma normativa bossa de mà és impossible que arreli davant de la simplicitat de bolso, que porta anys i panys guanyant per pallissa.

toldo
La forma normativa és tendal, tots dos castellanismes, per tant, per què no acceptar toldo que és com ho diu tothom?

barco
Si barca és bo, per què no barco, almenys en la parla col·loquial?

enterar
La forma normativa és assabentar, tot i que en alguns casos no són sinònims. Els parlants sempre han associat assabentar a un registre molt formal i culte, sense que hi hagi cap espurna d'esperança de que això canviï. En la parla col·loquial no podem acceptar enterar?

apretar
Un verb tan estès com ple de significats diversos en català. Una mena de verb comodí que no és vist com antinatural per la gran majoria de parlants.

agulletes
Aquesta paraula existeix en català però sense el significat castellà de agujetas

tio  
Si la normativa accepta tia, per què no tio

El cas de pillar és semblant a agulletes perquè sí és normatiu, tot i que en un sentit més restringit que l'ús real que s'assembla més al l'ús castellà d'aquest verb. En el cas de xasco, axuxar i axuxada (aquests dos últims recents) podria ser objecte de debat si dues paraules amb un origen etimològic onomatopeic, encara que la llengua originària pugui ser el castellà, han de tenir vetada l'entrada en la normativa.

🔹És comprensible que sigui complicat traçar una línea que separi els castellanismes no normatius de ca l'ample que han de ser inadmissibles, dels que potser, i almenys en un registre col·loquial, poden tenir una funció acceptable i ser susceptibles d'entrar a la normativa. Però sembla evident que si ens hem de deixar anar una mica, ha de ser només en un registre col·loquial, mentre que en el formal haurien de ser més restrictius i seguir la normativa, ens agradi més o menys.

▶️ La clau de tot plegat és la incompetència de la normativa per la seva obsessió en ser massa restrictiva i no adaptar-se en algun grau raonable a la parla real del carrer. Això no significa que tot valgui, però sí que és necessària una certa flexibilitat, a més de buscar maneres que afavoreixin la recuperació de paraules o expressions del català col·loquial més genuí i que tinguin el suport dels mitjans de comunicació, més concretament, dels seus programes més informals. 

▶️ Finalment, us demano que feu una ullada a aquest web, Silencis del DIEC, que presenta un bon grapat de paraules, expressions i significats que no apareixen acceptats dins la normativa, tot i que molts no són castellanismes evidents o són el resultat d'una evolució pròpia encara no recollida al DIEC. També trobem el cas, per exemple, de ésAdir, el portal lingüístic de la CCMA que conté una llista d'expressions, paraules i significats, no recollits per la normativa, però que consideren admissibles. Segur que en alguns casos no hi estarem d'acord i en altres sí. Tot i això, sembla evident que algun tipus de flexibilitat per part de la normativa és necessària.

Ara bé, cal remarcar que no tot val. La llista esmentada al principi mostra quins tipus de castellanismes han de ser inadmissibles. Tampoc és acceptable parlar català fent els acudits i les gracietes en castellà, o com ho fan els diguioiga. Si tenim en compte aquests criteris, podrem gaudir d'un català pràctic, eficient i bonic, que soni bé i sigui àgil i eloqüent. Resumint-ho tot: ni purisme dogmàtic ni campi qui pugui.

PARLA CATALANA