Què és un castellanisme?

Un castellanisme és un element lingüístic d'origen castellà introduït en una altra llengua, en aquest cas el català.

En els darrers segles hi ha hagut constants interferències entre el castellà i el català. El castellà té paraules i expressions que en el seu dia eren només catalanes i viceversa. Fins aquí, tot normal. El problema és sobretot la interferència del castellà en els darrers, si fa no fa, 150 anys. D'una manera antinatural el català s'ha vist replet de castellanismes. Alguns castellanismes molt concrets poden ser útils i s'acaben acceptant dins la normativa i, per tant, apareixen al DIEC. En molts casos, però, no s'acceptaran mai perquè clarament degraden el català, fent-lo barroer, o perquè discriminen paraules i expressions genuïnes molt productives i amb el mateix significat. Ara bé, de vegades també el DIEC és massa restrictiu i no sap adaptar-se ni flexibilitzar la norma, sobretot al registre col·loquial. Per això trobem el cas, per exemple, de ésAdir, el portal lingüístic de la CCMA que conté una llista d'expressions, paraules i significats, no recollits per la normativa, però que consideren admissibles. També tenim el web Silencis del DIEC que presenta un bon grapat de paraules, expressions i significats que, en la majoria dels casos de forma incomprensible, no apareixen acceptats dins la normativa, tot i que molts ni tan sols són castellanismes evidents. 

▶️ Llista de castellanismes que farem bé d'evitar sempre.

❗ En cap cas és admissible parlar com ho fan els 'diguioiga', que fan una barreja de català-castellà, fins i tot en una mateixa oració, que no té ni cap ni peus. A més, el fet de parlar català i alhora fer servir expressions o acudits en castellà, de manera innecessària, dona com a resultat una llengüa esperpèntica.

PARLA CATALANA